Resultats de la cerca
Es mostren 7762 resultats
poma de la discòrdia

El judici de Paris, oli de Pierre-Auguste Renoir (1913–1914)
Hiroshima Museum of Art
Religions de Grècia i Roma
Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atenea i d’Hero.
En el llenguatge comú, designa allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o entre collectivitats que abans estaven d’acord
Luigi Nono

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)
© Corel
Música
Músic italià.
Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…
,
Fundació Es Baluard
Museu
Museologia
Entitat cultural constituïda el 2003 amb la finalitat de promoure i gestionar el Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Mallorca.
És formada per un patronat en què participen el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca, l’Ajuntament de Palma i la Fundació d’Art Serra, aquesta darrera lligada al propietari del grup de premsa i comunicació Serra
Albert Ràfols i Casamada

Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,
Coŀlecció Cambó
Coŀlecció d’obres d’art reunida pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les coŀleccions oficials espanyoles, del Museo del Prado i del Museu d’Art de Catalunya.
Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna Hi figuren artistes com Botticelli, Tiepolo, Tiziano, il Tintoretto, il Veronese, Rubens, Fragonard, De la Tour, Gainsborough, Zurbarán o Goya, entre d’altres Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la coŀlecció de Joseph Spiridon La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts A partir del 1937 la coŀlecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en…
Sulpiz Boisserée
Art
Expert en art alemany que desenvolupà la seva activitat juntament amb el seu germà Melchior Boisserée (Colònia 1786 — Bonn 1851).
Reuniren una important collecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559 Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president…
signatura
Art
Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs…
Ars Sacra
Art
Institució barcelonina, creada el 1939, que, sota el guiatge de Manuel Trens, reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic.
La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…
iconografia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.
Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i allegòrics Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s XVI Al s XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina