Resultats de la cerca
Es mostren 2748 resultats
Cambodja 2009
Estat
El temple budista de Preah Vihear va continuar essent un focus de tensió entre Cambodja i Tailàndia © Helicopters Camboia L'any 2009 la polèmica al voltant dels judicis als responsables de les tortures comeses pels khmers rojos va captar bona part de l'atenció internacional Des del seu inici al mes de febrer, el judici al cap dels torturadors del grup, Kang Keng Lev, es va veure esquitxat per acusacions de suborn als jutges cambodjans i per problemes a l'hora de pagar els sous del personal cambodjà, fets que van portar les Nacions Unides a establir un mecanisme intern per controlar la…
Bòsnia i Hercegovina 2017
Estat
La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia 1992-95, pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia TPIY, el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per…
Tos
Patologia humana
La tos constitueix un acte reflex defensiu que s’origina a les vies respiratòries inferiors com a resposta a qualsevol estímul irritant a la laringe, la tràquea o els bronquis, com la inhalació de gasos irritants, un cos estrany o bé una acumulació de secrecions Aquests estímuls causen una irritació de les fibres sensitives de la mucosa que desencadena el reflex de la tos, consistent en una inspiració profunda, seguida pel tancament de la glotis i per una forta contracció dels músculs respiratoris, a continuació de la qual s’obren sobtadament les cordes vocals Aquest reflex causa un corrent d…
Francesc Palou i Amengual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà i cronista.
El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre…
,
Llorenç Moyà i Gilabert
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma De família de parla castellana, inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i, sobretot,…
,
La muntanya d’ametistes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908 i reeditat el 1933.
És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix…
,
Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’Institute of…
recalcar
Dir (un o més mots) amb una gran força d’expressió, amb lentitud, etc, per assenyalar-los d’una manera especial a l’atenció de l’oïdor perquè no pugui restar cap dubte sobre allò que amb ells hom vol dir.
Carlo Gesualdo
Música
Compositor i llaütista italià.
Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina