Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Carles Gumersind Vidiella i Esteban
Música
Pianista i pedagog català.
Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…
CIRE Films
Cinematografia
Distribuïdora.
Fundada a Barcelona el 1942 per Isidre Esteba i Sanahuja, es domicilià primer al carrer de Balmes, i després al d’Aragó Denominada al principi CYRE Comercio y Representaciones Españolas, fou una empresa de reduïdes dimensions fins a l’arribada, el 1957, dels germans Albert i Joan Herbera, els quals contactaren amb Esteba per comprar-li la marca Regina Films, dedicada bàsicament a la producció de documentals L’operació no reeixí, però propicià la incorporació dels Herbera a CIRE Esteba fou el president del consell d’administració, A Herbera en fou el gerent i Joan adquirí la…
Mare de Déu del Guilar (Argelaguer)
Art romànic
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat l’any 1004 com a “ serra de Aguilare ” A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII Posteriorment, les notícies són exigües, però, tanmateix, sabem que…
Metabolisme dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes
Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per nombrosos…
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim improvisació…
consort
Música
A l’Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets.
Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R…
Agustín Ibarrola Goicoechea
Pintura
Pintor basc.
De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos…
chalumeau
Música
Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.
Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un…
Hispània Athletic Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
També anomenat Hispània Foot-ball Club, fou un dels clubs pioners del futbol català Fou fundat al novembre del 1900 per membres del dissolt FC Escocès i d’altres procedents del Català SC L’equip s’anomenà en un principi Team Roig, però no trigà a adoptar el nom d’Hispània Athletic Club Era format bàsicament per jugadors escocesos els germans Black i els germans Morris, Hamilton, Denniston i Girvan També hi destacava Garriga, però la seva figura era Gustav Green, d’origen anglès, que després sobresortí en el Barcelona i en l’Espanyol L’equip tenia el terreny de joc al carrer de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina