Resultats de la cerca

Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment…

Estudià amb Maya Maiska, Gino Bechi i Ettore Campogaliani a Itàlia El 1986 debutà al Gran Teatre del Liceu i, des de llavors, ha estat una veu habitual en aquest escenari, on ha cantat desenes d’òperes, entre les quals, Rigoletto , Aida , Il Trovatore , La Bohème , Macbet , La forza del destino , etc El 1989 també participà en l’estrena de l’òpera Cristóbal Colón , de Lleonard Balada, al costat de Montserrat Caballé i Josep Carreras el 1999, en el muntatge de Turandot que reinaugurà el teatre després de l’incendi, i el 2004, en l’estrena absoluta de l’òpera Gaudí , de Joan Guinjoan La bellesa…

El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan, RHarlin…

Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…

Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors,…

Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a la capital, on participà…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…

Fill d’un tenor portuguès, en quedar orfe de pare fou adoptat per la seva mare natural, que era brasilera Inicià la seva formació musical a Itàlia, però quan tenia tretze anys es traslladà a Rio de Janeiro Allí, el 1898, ingressà a l’Instituto Nacional da Musica i fou alumne de F Nascimento i F Braga El 1911, en un concert públic, presentà per primera vegada algunes obres seves Compongué una òpera, abundant repertori de saló, per a orgue, tres trios -molt apreciats al Brasil-, lieder , peces per a piano i també una òpera, Soeur Beatrice , que deixà inacabada i que fou enllestida…

Estudià piano a Praga amb V Kurz 1939-45, i després ho feu al conservatori d’aquesta ciutat, amb I Štepánová 1945-48 A més estudià composició amb J Rídký i VAR Novák Aleshores ja havia fet alguns concerts de piano i havia publicat algunes peces per a aquest instrument, la primera quan només tenia onze anys Entre les composicions de la primera joventut destaca l’obra vocal, amb les peces Kvetiny 'Flors', 1941 i Slezské písne 'Cançons de Silèsia', 1946 En aquesta etapa les dues influències més importants foren la música popular txeca i L Janácek A partir del 1950 evolucionà cap a un estil més…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme…