Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Literatura catalana
Filòleg i bibliòfil.
Vida i obra Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, collaborà en la publicació de Recull de textes catalans antics divuit fascicles, 1900-12 Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic — Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid 1943, Textos astronòmics en un manuscrit català 1948, El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç 1949 o El “Llibre de sent…
Odó Hurtado i Martí
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut Collaborà…
Doctor Atl
Folklore
Pintura
Pintor mexicà, de nom de naixement Gerardo Murillo Cornado.
Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…
Miquel Manuel Serra i Pastor
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , Majòrica , Lluc i als diaris Diario de Mallorca i Baleares , amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers Emprà sovint el pseudònim Fidel La seva obra narrativa es desmarca…
,
Vicent Miguel i Carceller
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la taurina…
,
Francesc Joan Mas
Gramàtica
Historiografia
Humanista.
Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…
, ,
Francesc Bartrina i d’Aixemús

Francesc Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma…
,
Àngel Zúñiga
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…
Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,
lingüística cognitiva
Lingüística i sociolingüística
Paradigma inscrit en les ciències cognitives que estudia les relacions entre pensament i llenguatge.
S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i llenguatge, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina