Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
Els rituals d’any nou
“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella…
La mitologia popular
Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…
Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…
L’organització eclesiàstica de l’Empordà
Art romànic
El bisbat de Girona i les seves possessions a l’Empordà Com ja s’ha anat comentant, amb el domini franc i l’organització administrativa del territori no fou restaurat el bisbat d’Empúries d’època visigòtica El seu antic territori, del qual hom no en sap l’abast, restà integrat a la diòcesi de Girona Els comtats d’Empúries i Peralada foren unes unitats autònomes dependents d’un bisbat forà No fou aquest el cas del Rosselló, amb la perduració de l’antiga seu episcopal d’Elna L’organització político-eclesiàstica dels primers comtats ocupats pel poder franc després del lliurament de la ciutat de…
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Abats del monestir de Sant Pere de Rodes anteriors al 1300
Art romànic
Hildesind 947-991 Fill de Tassi, un magnat de l’Empordà, gràcies al qual el monestir començà el camí de la seva esplendorosa grandesa No se sap el moment exacte en què fou nomenat primer abat del monestir, que era regit abans per un prior És probable, però, que Hildesind fos nomenat abat vers l’any 944, data d’un precepte reial que sancionava la independència del monestir de Sant Pere de Rodes En bona lògica aquesta independència comportava l’elecció d’abat propi El primer document que coneixem en el qual apareix per primera vegada Hildesind com a abat és de l’abril de l’any 947 es tracta d’…
Johann Chrysostom Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac, fill de Leopold Mozart.
Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots…
La pisa decorada en verd i morat
Art gòtic
Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina