Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
Andròmaca
Mitologia
Personatge femení reprès sovint a la literatura grega clàssica.
Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi…
Aleksandr F’odorovič Kerenskij
Història
Política
Polític rus.
Advocat, s’afilià al partit social-revolucionari i fou elegit a la duma el 1912 Després de la revolució de febrer del 1917 fou nomenat ministre de justícia, i pel maig del mateix any, ministre de la guerra Com a tal, dirigí l’anomenada “ofensiva Kerenskij” a Galítsia, el fracàs de la qual provocà les revoltes de juliol Succeí el príncep L’vov com a cap del govern provisional, cercant suport en els aliats occidentals La temptativa de cop d’estat del general Kornilov, frustrada per la decidida acció dels bolxevics, debilità la seva posició Intentà de convocar l’assemblea constituent, però no…
Vano Il’ic Muradeli
Música
Compositor georgià.
Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les represàlies contra…
Associació Musical de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona l’any 1888 per al cultiu i foment de la música en totes les seves manifestacions.
El seu primer president fou Josep Garcia i Robles Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902, amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral A més de fundar i dirigir un grup coral, Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació entre els anys 1902 i 1909 El 1914 adquirí l’antic local de l’Associació Wagneriana, el qual, remodelat, prengué el nom de Sala Mozart Dedicada als concerts de cambra, fou la darrera seu social de l’Associació Els concerts orquestrals, a càrrec tant de l’orquestra de…
Vladimir Jankélévitch
Música
Filòsof i musicòleg francès.
Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Escola de Randa
Estudi lul·lià.
Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns…
Patronat de l’Obrer
Associació confessional catòlica d’ajuda als treballadors fundada a Barcelona el 1879, sota el mecenatge del marquès de Comillas.
Pretengué bàsicament d’evitar la descristianització de la massa obrera i per això intentà aplegar unes activitats socials, com és ara l’establiment de centres de collocació, d’escoles per a obrers, l’ajuda als obrers malalts, etc , amb cursets de catequesi, celebracions religioses, conferències, etc El Patronat Obrer de Barcelona edità El Obrero Católico 1884 i El Patronato del Obrero a partir del 1893, i el seu nombre de socis arribà al miler el 1892 Fou un organisme en un cert sentit parallel als cercles d’obrers catòlics organitzats per Antoni Vicent A Mallorca un Patronat Obrer fou fundat…
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’acord amb ell, llançà una…
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina