Resultats de la cerca

Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of…

Jugà a les categories inferiors del Club Bàsquet l’Hospitalet i després passà al Segle XXI, el Club Bàsquet Cantaires de Tortosa 1987-92, el Banco Exterior de Madrid 1992-94, el Club Bàsquet Dorna Godella de València 1994-95, el Club Bàsquet Universitari de Barcelona 1995-98, el Celta de Vigo 1998-2000, el Club Bàsquet Universitat de Barcelona 2000-02, l’Estudiantes de Madrid 2003-04 i l’UB Barça 2004-05 Guanyà cinc títols de Lliga i tres de Copa Fou escollida millor jugadora de bàsquet espanyola 1997, 1998 i seleccionada 1998, 1999 per l’equip del New York Liberty per jugar la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…

Estudià a la seva ciutat natal i, després, a Milà i Basilea, on tingué com a professor F Weingartner Posteriorment fou deixeble de F Busch, a Dresden El 1930 debutà a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i cinc anys després dirigí La Traviata a Torí, amb gran èxit Entre el 1935 i el 1939 dirigí a Glyndebourne, tasca que compaginà amb actuacions al Festival de Salzburg El 1939 debutà a Nova York i després de la Segona Guerra Mundial treballà 1945-46 amb l’Orquestra de Ràdio Torí, abans de tornar a Anglaterra, on dirigí la New London Opera Company 1946-48 Actuà ininterrompudament…

Format a la Slade School de Londres, treballà també un quant temps amb Whistler, que el 1883 el presentà a Degas, pel qual seria molt influït Membre fundador del New English Art Club 1886 Obrí una escola d’art a Londres 1893, on residí normalment, excepte alguns períodes en què pintà a Dieppe, París i Venècia Fou el líder del Camden Town Group 1911 i membre destacat del London Group 1913 Hom el considera el principal impressionista anglès, malgrat no seguir l’ortodòxia de l’impressionisme francès Bàsicament pintor d’interiors, sovint d’un naturalisme molt en la línia de l’escena…

Començà amb petits papers còmics en la Biograph, per a Griffith, però l’època més brillant correspon a la tasca que acomplí el 1912 Fou el creador de les famoses Bathing Beauties, joves atractives en vestit de bany que animaven les seves pellícules durant aquesta primera etapa Característics foren també els Keystone Cops, o grup de policies esvalotats que feien les delícies dels espectadors amb les seves accidentades persecucions i batalles campals Fou el descobridor d’actors tan notables com Fatty Arbuckle, Mabel Normand, Ford Sterling, Chester Conklin, Gloria Swanson, Harry Langdon, Charles…

El 1909 ingressà a Llotja, on fou deixeble dels Vallmitjana i de P Gargallo El 1913 obtingué el premi d’escultura de l’Associació Escolar Artística de Barcelona El 1915, cridat per Utrillo, anà a Sitges, on s’establí, per esculpir prop de 50 capitells de Maricel i on, més tard, esculpí també els del casino Prado, entre altres obres Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys Entre les obres més importants cal citar l’escut de la Casa de Correus de Barcelona 1919, l’església de New-Port, a Nova York 1923, la decoració del pavelló de la ciutat a l’Exposició Internacional del…

Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, i el disc que es…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…

Després d’exercir uns quants anys de mestre, es decantà cap a la música Fou guitarra baixa i autor de lletres amb el grup de rock The Police El 1985 enregistrà el seu primer disc en solitari, The Dream of the Blue Turtles , al qual seguiren Nothing Like the Sun 1987, The Soul Cages 1991, Ten summoner's tales 1993, Mercury falling 1996, Brand New Day 1999, guardonat amb un premi Grammy, Sacred Love 2003 i Songs from the Labyrinth 2006 Ha realitzat nombrosos concerts per la Gran Bretanya, els EUA i Europa És un destacat activista pels drets humans i el medi ambbient, aspecte que…