Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El…
, , ,
La taula de canvi de Cervera
Caixa de cabals, segle XVII MHS / GS L’any 1599, prèvia sollicitud del consell municipal de Cervera, el rei Felip III concedí a aquesta població el privilegi de poder tenir una taula de canvi similar a les que existien a Girona, Vic, Tarragona i Perpinyà La petició s’havia justificat basant-se en l’important moviment comercial que es produïa a Cervera —durant el segle XVI, havia experimentat una notable transformació, passant de ser una vila rural per a convertir-se en una població burgesa— i en la riquesa del territori que l’envoltava Calgué, però, arribar a l’any 1603 perquè les autoritats…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
glaciació
Geologia
Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del Precambrià, en diversos períodes geològics de la història de la Terra, anomenats també glaciacions, durant els quals el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.
Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…
Francesc Martí i Grajales
Història
Periodisme
Literatura catalana
Erudit, historiador i periodista.
Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la…
, ,
Carmelo Bernaola
Música
Compositor basc.
Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà, alhora, per…
,
crònica universal
Historiografia
Crònica que aspira a narrar la història del món conegut o almenys de les seves parts més importants.
Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…
Sebastià Pubill i Valls
Arqueologia
Cristianisme
Religiós escolapi, esperantista i arqueòleg.
Biografia Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897 Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903 Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú 1902-08 en una classe de primària A Olot 1908-11 impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat Residí 1911-17 a Cuba ensenyant assignatures de comerç Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina