Resultats de la cerca
Es mostren 2875 resultats
Johannes Cornago
Música
Compositor aragonès.
Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
el Tec
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Vallespir.
Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost del balç de l’…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…
Joan de Llinàs i Escarrer
Història
Militar
Militar.
Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…
Sant Esteve de Renanué (Bissaürri)
Art romànic
Situació Petita església bastida en un estil romànic ja tardà, recentment restaurada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve es troba a l’extrem de llevant de la petita caseria de Renanué, situada sobre la carretera de Castillo de Sos al Pont de Suert per les Paüls L’edifici era en curs de restauració l’any 1995 JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH964073 Història Com que el lloc de Renanué no apareix esmentat en el capbreu dels delmes de Castillo de Sos, hom pot pensar que el poblament d’aquest indret és posterior al 1068 Totes les breus notícies posteriors relacionen Renanué amb el…
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
Sant Miquel de Canyelles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia de l’església M Anglada Al mateix vessant dret de la vall de l’Avencó, on es troba la capella de Sant Salvador, però a la cota 600 i en un total despoblat, hi ha la capella al mig d’una pineda Mapa L37-14364 Situació 31TDG407266 Per arribar-hi cal agafar el mateix camí que, sortint d’Aiguafreda, segueix la riera de l’Avencó i passa prop de la capella de Sant Salvador A partir d’aquí, 4 km més amunt, es troba la Casa Nova de Sant Miquel, prop del camí on cal deixar el cotxe i prendre un corriol de forta pujada cap a tramuntana s’hi arriba amb cosa d’un…
Santa Maria de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina