Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Sant Nazari (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Capella rural amb un absis molt desplegat, ornat amb un ritme de dues grans arcuacions llombardes entre lesenes J Moner L’església de Sant Nazari és situada al final d’un petit pla a migdia de la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG723538 Per la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau, hom arriba a aquesta església Un cop situats a Sant Miquel de Campmajor, cal agafar el trencall de Falgons i a uns 2 500 m desviar-se a l’esquerra cap a Can Talaia, que resta situat a uns 900 m Des d’aquest punt cal dirigir-se cap a una granja de nova construcció que es troba a…
Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…
Sant Salvador d’Estorm (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis on es pot observar la clàssica decoració de motius llombards d’arcuacions sota el ràfec de la teulada Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble d’Estorm, situat sobre la carretera de Guàrdia de Noguera a Sant Esteve de la Sarga JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG216617 Història Malauradament, han pervingut escasses notícies documentals d’aquesta església, que depengué de la pabordia de Mur Tan sols sabem que l’any 1099 el comte Pere Ramon I de Pallars Jussà dotà la canònica de Santa Maria de Mur amb el terme d’Estorm MLIC…
Santa Maria de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…
Enric Larreula i Vidal
Literatura catalana
Escriptor i professor.
Després de treballar en una fàbrica i obtenir un mestratge industrial, es dedicà professionalment al dibuix per a l’Editorial Bruguera Posteriorment, abandonà el dibuix i es dedicà a altres tasques editorials Els anys seixanta feu una breu incursió en el món de la cançó Professor de català durant el franquisme, el 1983 es llicencià en filologia catalana Durant més de vint anys fou professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és coautor d’una seixantena de llibres de text A partir del 1981, començà a publicar la seva…
,
Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar

Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en antropologia 1980, fins al començament de la dècada de 1990 fou professora de llengua i literatura en un centre d’educació secundària, i durant aquests anys s’inicià en la creació literària Des del 1992 s’ha professionalitzat com a escriptora, autora de guions i professora d’escriptura de guions a la Universitat Autònoma de Barcelona i al Taller de Guionistes Ha destacat molt especialment en el gènere de la narrativa infantil i juvenil, en el qual s’inicià amb Ostres tu, quin cacau 1986, obra que aconseguí el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil l’any 1987 Entre una…
,
Víctor Israel
Cinematografia
Pseudònim de l’actor Josep Maria Soler i Vilanova.
Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda La residencia 1969, …
,
Johnny Depp

Johnny Depp
© Nicogenin
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Després de dedicar-se a la música rock , debutà en el cinema amb la pellícula de terror A Nightmare on Elm Street 1984, de W Craven, i obtingué popularitat gràcies a la sèrie de televisió 21 Jump Street Cry Baby 1990, de J Waters, i la pellícula Edward Scissorhands 1990, de T Burton, que l’especialitzaren en personatges de característiques excèntriques, un tipus de paper que ha interpretat molt sovint Ha intervingut a Arizona Dream 1993, d’E Kusturica Benny & Joon 1993, de J Chechick What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström Ed Wood 1994, de T Burton Don Juan de Marco 1995, de J…
Lloseta
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…
catedral de Vic
Vista de la catedral de Vic amb el conjunt d’edificis que l’envolten, al nucli antic de la ciutat
© Fototeca.cat
Temple principal del bisbat de Vic, que té com a titular sant Pere.
Evolució de les edificacions El primer centre episcopal i la primitiva catedral, documentada des del 516, es trobaven a tocar del temple romà, a l’àrea ocupada actualment per l’església de la Pietat foren destruïts per les incursions sarraïnes i la destrucció de la ciutat del 826 En repoblar-se la ciutat a partir del 879 i erigir-se de nou el bisbat vers el 885, es construí un nou grup d’esglésies episcopals a la part baixa de la ciutat, prop del nou Vicus Ausonae , dedicades a sant Pere, santa Maria i sant Miquel, a les quals, per la precocitat de la primera construcció, calgué fer noves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina