Resultats de la cerca

Format a l’Escuela de San Fernando de Madrid i, amb Léon Bonnat, a París El 1898 s’establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l’Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar , oli d’un lluminisme sorollià El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit , a Madrid Conreà l’escena de gènere i el retrat Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix, una certa influència del Modernisme, patent més aviat en els seus cartells i illustracions És l’autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de Barcelona Hi ha…

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós…

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se…

Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una…

En una primera expedició a Nova França 1603 explorà el riu Sant Llorenç fins a l’actual Montreal, i en una segona, el 1604, la costa atlàntica fins a Cape Cod i intentà d’establir una colònia Port Royal a Nova Escòcia El 1608 tornà al Canadà i fundà la colònia de Quebec, que fou la primera colònia francesa estable en el curs d’una expedició contra els iroquesos com a aliat dels hurons i dels algonquins descobrí el llac anomenat després Champlain 1609 El 1612 establí una factoria a l’actual Montreal i fou nomenat lloctinent del príncep de Condé a Nova França El 1615 fou derrotat pels iroquesos…

Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la…

L’endeutament de l’arxipèlag, que assoleix el 98% del producte interior brut PIB, va ser criticat per l’oposició, que va recordar que Cap Verd figura en la llista dels 10 països més endeutats elaborada per la revista Forbes El primer ministre, José Maria Neves, va minimitzar la dada tot destacant l’estabilitat del país i el fet que figurés en el tercer lloc en l’Índex Ibrahim de Governança Africana, darrere de Maurici i Botswana Tanmateix, l’economia va créixer més del 4% anual gràcies al turisme i les inversions en serveis El país és governat per un primer ministre del Partit…