Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…
Castalla
Castalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, als corredors del Sistema Subbètic valencià.
La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…
Jordi Llovet i Pomar
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i crític literari.
Interessat per l’estètica, la teoria literària i la filosofia, collabora molt intensament en diverses empreses culturals Llicenciat en filologia romànica el 1971, amplià estudis a Frankfurt i a París, Bolonya, Berlín i Varsòvia Retornat a Barcelona, es doctorà el 1975 a la Universitat de Barcelona , on ha estat professor de crítica literària 1975-81, catedràtic interí del Departament de Literatura 1981-82 en substitució d’ Antoni Comas i professor d’estudis literaris i teoria de la literatura 1984-97 Del 1997 fins a la jubilació 2008 fou catedràtic de teoria de la literatura i literatura…
,
Sant Martí de Riudellots de la Creu (Palol de Revardit)
Art romànic
Situació Façana de l’església amb el característic campanar d’espadanya A Bramon El poble de Riudellots de la Creu és situat al peu de la carretera C-150 de Girona a Banyoles Mapa L39-12296 Situació 31TDG848567 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona a 9 km de Banyoles al punt quilomètric 4, a mà dreta i a uns 100 m de la carretera, i visible des d’aquesta, es troba l’església de Sant Martí JMC-JRM Història Es tracta de la vella església parroquial de l’agregat de Riudellots de la Creu, pertanyent al bisbat i comtat de Girona, actualment substituïda…
Sant Cebrià de Flaçà
Art romànic
Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…
Federació Catalana de Ciclisme

Sortida d’una cursa de ciclocròs, modalitat de ciclisme integrada a la Federació Catalana de Ciclisme
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Organisme rector del ciclisme a Catalunya.
Fundat l’any 1939, les seves arrels es troben en la Unió Regional Catalana, creada l’any 1890 El setembre de 1894 se celebrà a Barcelona la reunió constitutiva de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, en què es fusionaren la unió regional basco-navarresa i la unió de l’est, formada per Catalunya, Aragó i les Balears Claudi de Rialp tingué un paper destacat en la seva creació i en l’impuls de la revista El Ciclista La UVE es constituí oficialment a Barcelona l’any 1895 Poc abans s’havia creat la Unió Velocipèdica Catalana 1897 En aquest període s’organitzà per primera vegada la Volta a…
Santa Maria de Tortellà
El testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, de l’any 966, proporciona la primera referència de l’indret de Tortellà en deixar al monestir de Santa Maria de Ripoll “ ipsum alodem de Torteliano, quem ego habui de Argemiro vel de alios homines ” De la mateixa manera, l’any 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, establí a les seves darreres voluntats la donació a la seu de Girona de “ ipsum meum alodem de Torteliano qui mihi advenit per escripturam legitimam de Abone levita ” Tanmateix, aquest segon document mereix una atenció especial, ja que testimonia per primera…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
Els corifènids: llampugues
La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de comptabilitzar Les dents,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina