Resultats de la cerca

Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…

Vida Fill de Llorenç Castellví i Bassa mort a Barcelona el 1933, comerciant que comprava, venia i llogava films pel seu compte Posteriorment ho feu a Procine de Barcelona 1924, a París a través d’Amado & Castellví Agence Internationale Cinématographique 1925-27, amb sucursals a Europa i Amèrica i de nou a Barcelona en diverses empreses Josep Maria Castellví abandonà a quinze anys la carrera eclesiàstica i s’incorporà en la secció de lloguer de la distribuïdora on treballava el seu pare, Cinematográfica Verdaguer, i passà al departament de publicitat Al final de la Primera…

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i evolucionà,…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers…

Rebesnet d’un ministre de l’imperi Otomà i fill de l’eurodiputat 1979-84 Stanley P Johnson, estudià clàssiques a Eton i Oxford Un cop graduat 1986, es dedicà al periodisme, primer per a The Times i poc després per a The Daily Telegraph , diari per al qual escriví cròniques des de Brusselles d’acusat euroescepticisme que li donaren popularitat i alhora foren criticades per poc acurades i tendencioses Els anys 1999-2005 fou editor de The Spectator Diputat pel Partit Conservador  en 2001-07, el 2008 fou elegit alcalde de Londres Revalidà el càrrec el 2012, any en què capitalitzà l’…

La crisi va seguir castigant amb força les finances públiques irlandeses, que no havien guanyat res amb el rescat milionari del sistema bancari del 2009 a càrrec de fons públics Així, el tercer pressupost nacional en 15 mesos aprovat al final del 2009 retallava subvencions per assistència social i prestacions per fill a càrrec El Govern també va tenir temps per aprovar lleis tan singulars com la penalització de la blasfèmia, que quedava subjecta a sancions de fins a 25000 euros, a la vegada que va consentir que la majoria de les escoles, fins i tot de nova construcció,…

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de Federico Sánchez 1977,…

Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món…