Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Desapareix un submarí argentí
Després d’un últim contacte, el submarí San Juan de l’armada argentina desapareix amb 44 tripulants a bord El dia 24, les autoritats argentines informen que l’organisme internacional que supervisa el compliment de la prohibició d’assaigs nuclears va detectar una explosió poques hores després del darrer contacte a la mateixa zona de l’Atlàntic, propera a Ushuaia Les autoritats argentines també informen que se’ls va comunicar una avaria elèctrica, cosa que va decidir ordenar el retorn a la base de Mar del Plata Tot i que s’intensifica la cerca del San Juan amb l’ajut internacional, especialment…
Protestes a França contra l’encariment dels carburants
En més d’un miler de localitats de França comencen, el 17 de novembre, una sèrie de protestes contra la pujada dels preus dels carburants aprovada pel govern Macron per fer front al canvi climàtic Les mobilitzacions dels centenars de milers dels anomenats “armilles grogues” per la seva indumentària, uneixen manifestants de tot l’espectre polític, són aparentment espontànies i no tenen un lideratge identificable Es mantenen al llarg de més de dues setmanes i deriven sovint en enfrontaments violents amb la policia El dia 2 a París hi ha més d’un centenar de ferits part dels quals policies i…
llum zodiacal
Astronomia
Meteorologia
Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la Terra, però hi ha diverses…
raons seminals
Filosofia
Gèrmens, continguts en l’esperit còsmic (estoïcisme) o en l’ànima del món (plotinisme), en virtut i per causa dels quals esdevenen les coses (l’esdevingut, el que esdevé i el que esdevindrà), que són, doncs, llur manifestació o desenvolupament.
La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…
reflex condicionat
Biologia
Psicologia
Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).
Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància particular,…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de cinc a nou…
en si
Filosofia
Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que és independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
Consagrada per I Kant en la seva idea d’una cosa en si , que és el fonament del fenomen o cosa per a nosaltres i l’existència de la qual ha d’ésser afirmada, bé que la seva realitat, com a en si , mai no sigui objectivable ni conceptuable, la categoria de l’ en si és recollida per F Hegel tot significant el caràcter immediat i, per això mateix, no acomplert dialècticament del real, l’autèntica realitat i plenitud del qual esdevé tan sols —mitjançant la reflexió i negació del per a si— com a síntesi final de l’ en si i per a si Aquesta síntesi, d’altra banda, és afirmada com a contradictòria…
Castellrosselló
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes de Castellnou, després a…
Riola
Riola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat a la dreta del Xúquer, en un terreny pla d’origen al·luvial.
Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m alt és a la…
monestir de Gualter

Claustre del monestir de Santa Maria de Gualter, a la Baronia de Rialb
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Gualter) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), situat a la riba dreta del Segre, al límit amb el terme de Ponts.
Guifré el Pelós donà el lloc en alou al monestir de Ripoll, i el 1079 Ermengol IV d’Urgell tornà a cedir el lloc, amb l’església de Santa Maria ja arruïnada, a Ripoll perquè hi establís un monestir Hi consta ja una comunitat el 1118, i en aquest temps hom creà una confraria de clergues i laics amb vista a l’erecció de la nova església, que fou consagrada el 1207 Fou molt afavorit pels comtes d’Urgell, especialment Ermengol VIII Tenia un prior, quatre monjos i alguns beneficiats La decadència, iniciada al segle XV, s’anà accentuant fins que el 1593 fou suprimit per Climent VIII…