Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església mirant l’absis, avui molt malmès, precedit d’un profund arc presbiteral ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble abandonat de Boix, al costat del pantà de Santa Anna Mapa 32-13327 Situació 31TCG016410 S’hi arriba per la pista que surt d’Ivars de Noguera i arriba fins a Tragó i Alberola JAA-MLIC Història Aquesta església era la parròquia del poble i antic terme del castell de Boix Fou una dependència de l’abadiat d’Àger, vinculació que es documenta des de la segona meitat del segle XII Entre les esglésies subjectes a Àger que es…

Situació Vestigis d’aquest despoblat que es troba a 1 285 m d’altitud, abandonat probablement al final de l’edat mitjana V Roca Les restes de construccions del poble abandonat anomenat el Convent són situades en un serrat, a 1 285 m d’altitud a la riba dreta del Rialb, a la capçalera del terme de la Baronia de Rialb i damunt de l’església de Sant Salvador, edifici de tradició romànica però construït en època molt més tardana Aquest poble era al costat del camí vell que anava de la Rua fins a la Conca de Dellà, al Pallars Mapa 34-12291 Situació 31TCG474644 Des de la carretera que va del coll…

Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’encreuament de la…

Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…

Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger,…

Situació Vista d’aquesta notable construcció, amb la porta adovellada oberta al nivell del sòl ECSA - J Bolòs Casa forta situada al costat de l’ermita de Santa Cristina, al vessant sud d’una muntanya, prop del coll de la Rubiola, davant de la plana del Baix Penedès Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Des de la carretera que va del Vendrell a Valls, havent passat el trencall de la Bisbal i havent fet poc més d’1 km, cal agafar una pista de terra que surt a mà esquerra i s’enfila pels carrers d’una urbanització carrers de la Cerdanya i de la Garrotxa, fent ziga-zaga En arribar al nivell de Santa…

Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…