Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Simó Alsina i Clos
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou…
,
Pere Guisset
Teatre
Escriptor teatral.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974…
Tibor Déry
Literatura
Escriptor hongarès.
De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista Redactà, juntament amb LKássak, la revista avantguardista “Dokumentum” 1926-27 El 1947 publicà la novella A befejezetelen mondat ‘La frase inacabada’, àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes Niki , 1956 Szerelem , ‘Amor’, 1963 A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra D’aquesta etapa final destaquen les novelles GA úr X-ben ‘El Sr GA a la…
Antoni Nadal i Soler
Literatura catalana
Poeta, crític literari i historiador.
La seva obra es divideix en dos períodes, una època d’experimentació als anys vuitanta Qüern de poemes , 1981 La seguretat ciutadana i altres estats d’inquietud , 1984 Alerta a les espines , 1986 i una època de maduresa expressiva als anys noranta Dies d’estiu , 1993 Deute de natura , 1999 Fou un dels organitzadors de les mostres de Poesia Jove 1976-82, celebrades a Palma Com a crític literari, s’ha interessat per l’estudi de l’evolució del teatre a Mallorca és autor de Teatre Modern a Mallorca 1998 i El teatre mallorquí del segle XX 2002 Ha publicat diversos estudis històrics…
Andreu Garriga
Literatura catalana
Poeta.
Era molt jove quan sortí de Catalunya s’ordenà de sacerdot a Dublín 1868 i després anà a Califòrnia, on exercí com a rector a diverses ciutats San Francisco, Fresno, Bekersfield, Gonzales, King City i San Luis Obispo Quan era seminarista a Vic, imprimí, amb el pseudònim de Samsonier Tocasons , unes dècimes satíriques, Entusiasme d’un estudiant per la cresta Vic 1863, que suscitaren la primera publicació, del mateix estil, de JacintVerdaguer Als estudiants Recepta Vic 1864A Amèrica escriví un tractat d’herbes remeieres Compilation of Herbs and Remedies , editat el 1978 i diverses…
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Narrador.
Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos d’adjunts d’…
Apol·loni de Perge
Matemàtiques
Matemàtic grec, darrer dels grans geòmetres hel·lènics.
De jove anà a Alexandria, on visqué i estudià al Museu viatjà, i a Pèrgam trobà l’historiador Eudem És famós el seu tractat sobre les Còniques en vuit llibres, set dels quals han estat conservats, tres a través de traduccions àrabs el vuitè fou restablert per Edmond Halley el 1646 Féu l’estudi de l’ellipse, la hipèrbola i la paràbola, corbes que poden ésser obtingudes tallant un con segons diferents plans Escriví també altres llibres on tracta diferents problemes de geometria plana, com el de la resolució del cercle que satisfà tres condicions, o els moviments en el pla Treballà…
Corb marí pigmeu
La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la…
Frederic II de Prússia
Música
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Vida Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intellectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical El 1728 sentí tocar i conegué el flautista JJ Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument El 31 de…
Institut de Cultura Joan Gil-Albert
Historiografia catalana
Institució autònoma dins del marc de la Diputació Provincial d’Alacant creada al començament dels anys vuitanta, prenent el nom d’aquest poeta, novel·lista i assagista alcoià, i emmarcada en el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC).
És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la província, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina