Resultats de la cerca
Es mostren 2274 resultats
Parlament de Catalunya a Amèrica
Sessió parlamentària del Parlament de Catalunya celebrada a Mèxic per tal d’elegir el president de la Generalitat.
Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé…
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La…
Lluís Cabezas i Puzo
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont– Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll Cabezas marxà amb Llorenç Gascón cap de vendes de la Gaumont i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films IF També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la…
Ernest Vilches i Domínguez
Cinematografia
Actor i director.
Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood…
Ràdio Barcelona
Emissora fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924
En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara Josep Maria de Guillén-Garcia , Royston Saint Noble, Eduard Rifà , Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta Toreski , creador del cèlebre personatge infantil Míliu Alhora,…
Necròpoli de Vilaltes (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina