Resultats de la cerca

Fill del també compositor Johann Cristoph Toeschi, estigué, com el seu pare, al servei de la cort de Munic La seva mala salut feu que el 1789, després de nou anys en el seu càrrec, es veiés obligat a abandonar-lo El 1801 fou nomenat compositor de cambra del regne de Baviera Entre les seves obres hi ha simfonies, concerts, ballets i danses La seva música està vinculada a l’Escola de Mannheim, en el desenvolupament de la qual tingueren un paper destacat els membres de la seva família

Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

Fou alumne de F David al Conservatori de Leipzig, d’H Vieuxtemps a Brusselles i de J Joachim a Hannover Després d’alguns anys com a concertino de l’Orquestra de la Cort de Rudolstadt, emigrà amb el seu germà, el compositor Fritz Listemann, als Estats Units d’Amèrica Tocà en orquestres de Nova York i Boston, ciutat on fundà lFilharmònica, que també dirigí Creà diverses agrupacions cambrístiques, en les quals també actuà la seva filla, la soprano Virginia Listemann, i feu gires de concerts amb aquestes formacions Fou professor de violí al Chicago College of Music i a la Sherwood School of Music…

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’establí definitivament…

Entre els seus mestres figuren Louis Ehlert, Christian Louis Köhler, Franz Liszt i Niels Gade, amb el qual estudià en 1858-60 a Copenhaguen Del 1866 al 1868 fou professor de piano a l’escola de música de Karol Tausig, a Berlín A partir del 1868, però, decidí dedicar-se exclusivament a la composició i s’installà a Dresden Afectat d’una malaltia de les vies respiratòries, la seva salut s’anà deteriorant amb els anys, circumstància que li impedí de dedicar-se a la composició tan intensament com hauria volgut Tot i que era un devot admirador i defensor de l’obra de R Wagner, el millor de la…

Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…

Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició de lieder n’…

Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…

Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…