Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
bronze de fòsfor
Art
Tecnologia
Bronze especial amb un 5-10% d’estany i un petit tant per cent de fòsfor, que actua com a antioxidant, n’augmenta la ductilitat i permet que pugui ésser filat molt fi i teixit.
És un aliatge força elàstic, emprat en la fabricació de molles, malles metàlliques, etc
quocient intel·lectual
Psicologia
Xifra que representa la intel·ligència i que és obtinguda mitjançant la divisió entre l’edat mental d’un individu (aconseguida per mitjà de determinats tests d’intel·ligència) i la seva edat cronològica, multiplicada per cent.
El concepte fou introduït per W LStern l’any 1912 “coeficient mental” i adaptat per L Terman a la revisió de l’escala de Binet-Simon “coeficient intellectual” Aplicat als adults, però, D Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Joan Margarit i de Requesens, ardiaca major de Girona i canonge de Barcelona (1521-1524)
El 22 de juliol de l’any 1521, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Santa Maria de Solsona no prengué possessió del càrrec diputat eclesiàstic Joan de Vilanova, donzell diputat reial Joan Berenguer d’Aguilar i de Miquel, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran de Rocabruna no prengué possessió del càrrec diputat reial Perot de Darnius, donzell diputat reial Jaume Granell, ciutadà de Tortosa El 22 de juliol de 1521 va ser extret com a diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
tractat de Calais
Història
Tractat signat a Calais (1360) per Joan II de França i Eduard III d’Anglaterra sobre la base de l’acord de Brétigny, que posà fi a la primera fase de la guerra dels Cent Anys.
Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4/7, 35) i per a formar part dels símbols de tant per cent o tant per mil (% i %0, respectivament).
També és emprada per a indicar negació d’un signe determinat, en ésser collocada verticalment damunt d’ell a A vol dir a no és un element del conjunt A , per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7/21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector OX, i | z | el mòdul del nombre complex z
Xeresa
Xeresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia.
S’estén des del Mondúber 840 m alt i el puntal dels Quatre Termes 584 m alt, inclosos a la muntanya de Xeresa , que accidenta tot el sector del terme a l’W del poble, fins a la zona de marjal propera a la costa platja de Xeresa , de la qual és separat per una franja del terme de Gandia La zona muntanyosa és drenada per diversos barrancs barranc de Xeresa i el de les Palmeres que davallen del Mondúber i que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, drenats, entre altres, per l’ escorredor de Xeresa termenal amb el municipi de Gandia El regadiu aprofita l’aigua de fonts i ullals conduïda a…
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que…
Gant
El centre històric de la ciutat de Gant
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Flandes Oriental, Bèlgica, a l’aiguabarreig dels rius Escalda i Leie.
És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen arrenca de la fundació de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina