Resultats de la cerca

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…

La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX,…

Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…

En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…

Situació Aspecte que ofereix la capçalera exterior de l’església amb un absis trapezial, el qual porta a pensar en una construcció d’època pre-romànica G Llop El conjunt és situat dins la finca del mas de Salou, en el sector de migjorn del terme municipal de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 44,0 —y 47,2 31 TDG 440472 S’hi pot anar amb vehicle agafant la carretera que va de Vic a Roda de Ter Un cop sobrepassat l’indret anomenat La Creu de Roda, i just en començar a trobar les primeres cases de Roda de Ter,…

Situació Un dels pocs capitells que s’han conservat de la construcció primitiva M Catalán El poble d’Oristà es troba al fons de la vall de la Riera Gavarresa, a 468 m d’altitud, i a l’esquerra de la riera L’església parroquial de Sant Andreu es troba al centre de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 42,9 31 tdg 222429 S’arriba a Oristà per la carretera N-154, de Vic a Berga Un cop sobrepassat el punt quilomètric 12, enfront del mas Casa Miquela, surt la carretera que porta, en 10 km, al poble d’Oristà i…

Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…

A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…