Resultats de la cerca

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…

Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…

Situació Vista exterior de la capçalera, amb un absis central i dues absidioles, bonic conjunt decorat amb arcuacions i bandes llombardes A Lajarín L’antiga església parroquial de Sant Pere corona l’esplanada d’un serral que s’alça a la banda llevantina del terme, en un indret proper a les ruïnes del castell de Castellfollit Long 1°41’59” — Lat 41°40’16” Dista uns dos quilòmetres del nucli habitat de Castellfollit del Boix, anomenat Caseriu de Santa Maria, i per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes, que, al cap de pocs metres, haurem de deixar per seguir-ne un altre,…

Situació Magnífic campanar de l’església amb la típica decoració llombarda, integrat al temple reconstruït al segle XVII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere, monument emblemàtic de la població, és al bell mig del nucli antic, a la plaça de Sant Pere o de la República Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història La villa de Prada és esmentada l’any 843, quan el rei Carles el Calb la donà al comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya com a recompensa pels seus serveis…

Situació Vista aèria del nucli històric de Verdú, originat al redós del seu castell i ampliat més tard amb una vila nova de carrers longitudinals ECSA-M Catalán La vila de Verdú, presidida pel seu antic i gran castell, és emplaçada a 434 m d’altitud a l’esquerra del torrent del Cercavins, a l’extrem dels darrers contraforts de l’altiplà de la Segarra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Verdú és a uns 5 km de Tàrrega per la carretera C-240, que des de Tarragona es dirigeix a la Seu d’Urgell i Andorra RBC-JBM Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans pel…

Situació Basament de la torre, de planta circular, que coronava el punt més alt dels dos recintes del castell ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat sobre un turó que domina la població de Sanaüja, la qual s’emplaça a l’estreta vall de la riera del mateix nom Mapa 34-13 329 Situació 31TCG599378 Un cop a l’entrada del poble de Sanaüja, hem de girar a la dreta i seguir el carrer que va pel costat de les muralles i de la riera de Sallent En arribar a les darreres cases, hem d’agafar un camí que s’enfila cap a l’esquerra i que passa pel peu del castell JBM Història El lloc de Sanaüja fou conquerit…

Situació Façana exterior de ponent de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, amb el mur corresponent a l’obra originària J Vigué L’església dedicada a Sant Marc i Santa Maria es troba situada a 1 240 m d’altitud, a l’actual cementiri comunal d’Encamp, contruït l’any 1936, a uns 400 m de l’església parroquial de Santa Eulàlia, vora la carretera que porta al llogaret de Vila Es sobre el llom més baix del solar d’Encamp, a un 90 m de la Valira d’Orient, en un terreny inicialment de poc pendent, actualment aplanat amb motiu de la construcció del cementiri Situació x 1°34′30” — y 42°32′00” XLM Església…