Resultats de la cerca

Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…

Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab, fou traduïda…

Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…

Es tenen molt poques dades sobre la seva joventut i la seva formació Només se sap que, del 1555 al 1562, serví com a membre del cor i, després, com a cantores al Trinity College de Cambridge El 1562 fou nomenat mestre de cor de la catedral d’Ely, un lloc que abans havia ocupat el seu sogre Christopher Tye El 1567 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Chester, i dos anys més tard, a l’abadia de Westminster Morí durant una epidèmia de pesta Fou un dels primers compositors anglesos que cultivaren la forma fantasia A més de música instrumental, compongué moltes obres…

El seu pare fou el seu primer mestre de música El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae 1654, en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una…

Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida…

Fill del catedràtic de gramàtica i llatí de l’Institut, Jaume Sagrera, oriünd de Palafrugell Estudià a Girona i amplià estudis amb Gaspar Cassadó Formà part de diferents agrupacions instrumentals, com l’orquestra de Pau Casals 1927 Fundà el Quintet Català, el Trio Borguñó-Serra-Sagrera, el Quartet Laietà, el Trio Gerió i el Quartet de Barcelona 1933 Es dedicà a l’ensenyament Fou professor de l’acadèmia Marshall 1929 i del Conservatori, on tingué per alumne Josep Bassal A Igualada feu una destacada tasca pedagògica amb la renovació de l’ensenyament musical dut a terme pel mestre…

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…