Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
Joan Puig i Puig
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Cursà estudis eclesiàstics al bisbat de Tortosa, i fou ordenat l’any 1904 Exercí el ministeri sacerdotal com a coadjutor a les localitats de Torre de l’Espanyol, Ascó i Albocàsser, i com a ecònom a Vilafranca del Cid Des de l’any 1949 fins a la seva mort fou arxipreste a Sant Mateu Compaginà les tasques religioses amb la seva afició per la història local i comarcal És autor, entre d’altres, dels llibres Historia del Santuario de Nuestra Señora del Losar, venerada en el término de Villafranca del Cid, comarca de Morella, reino de Valencia 1956 i de nombrosos articles publicats en…
Pere Ventayol i Suau
Historiografia catalana
Farmacèutic i historiador.
El 1899 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història local d’Alcúdia aportant documents inèdits Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou corresponsal de la premsa de l’època a la zona El 1982 fou nomenat fill illustre d’Alcúdia Deixà inèdites una Historia de Alcudia ampliada i un Diari Entre les seves obres cal destacar Oratorio de Nuestra Señora de la Victoria de Alcudia 1917, Opúsculo histórico del Santo Cristo y su capilla de Alcudia 1918, Historia de Alcudia 1927, reed el 1982, “El…
Rafael Valls i David
Historiografia catalana
Enginyer industrial i erudit.
Impulsà la creació d’un museu a Manises i d’una escola de dibuix per a fomentar la indústria de ceràmica local Escriví diversos treballs de tipus històric, alguns dels quals –com ara La cerámica en la provincia de Castellón , Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia o Historia de las matemáticas del siglo XVII y en particular de D Vicente Tosca– restaren inèdits Això no obstant, en publicà d’altres La cerámica apuntes para su historia 1894, La música su historia, instrumentos, sonido y escalas 1894 i Pallantia Vulgo Valencia, la Vieja su historia, su río Turia y el…
César Guerra Peixe
Música
Compositor brasiler.
Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a…
Plató Ideal
Cinematografia
Estudis de rodatge de cinema, publicitat i televisió inaugurats el 1984 al barri del Poblenou de Barcelona.
Foren creats per la societat Plató Ideal, SA, de l’empresari d’espectacles Pere Balañà, propietari del local, l’ICC, l’arquitecte especialitzat en sales de cinema Gilbert López de Atalaya i Jordi Parés Els estudis nasqueren amb un precontracte de collaboració amb TVC que els ha llogat per a l’enregistrament de diversos programes S’installaren en el que havia estat l’antic cine Ideal inaugurat el 1917 i consta bàsicament d’una única nau insonoritzada i els serveis de vestuaris, sales de maquillatge i perruqueria espais per al muntatge i emmagatzematge de decorats i d’ atrezzo etc…
parvulari

Aula de parvulari
© JoMV
Educació
Centre, escola, dependència d’un centre o nivell educatiu, en el qual hom imparteix l’ensenyament que precedeix i prepara per a l’ingrés a l’escola primària.
Comprèn generalment els infants entre dos i cinc anys El parvulari forma part de l’ensenyament preescolar i, per tant, no és obligatori A nivell de parvulari els nens i les nenes solen anar a la mateixa classe, àdhuc en els centres on no es practica la coeducació a altres nivells d’ensenyament El local del parvulari cal que reuneixi condicions higièniques adequades, cal que sigui espaiós, amb bona llum i orientat perquè tingui sol i estigui ventilat sol tenir una sortida directa o almenys no gaire complicada a un jardí o pati El personal docent de parvulari no té necessàriament…
Hoquei Club Ripoll
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Ripoll.
Hereu del Club Patí Ripoll, que existí entre el 1941 i el final dels anys seixanta, fou fundat el 1974 amb el nom d’Associació d’Esports Ripoll L’any 1977 pujà a primera divisió estatal i, després de fitxar jugadors procedents del Club Patí Voltregà com el veterà Miquel Recio, la temporada 1981-82 assolí l’ascens a la divisió d’honor La manca de pavelló cobert, però, obligà l’equip a jugar els seus partits com a local a Ribes de Freser i la temporada següent perdé la categoria A partir de llavors el club es dedicà a potenciar l’hoquei de base i el primer equip jugà a les…
Detinguts els segrestadors de Maria Àngels Feliu
La Guàrdia Civil resol el cas de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, segrestada el 20 de novembre de 1992 i posada en llibertat el 27 de març de 1994 El policia local d’Olot Antoni Guirado reconeix la seva culpabilitat i delata els seus socis, Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor, un matrimoni de Sant Pere de Torelló a la casa del qual Feliu va romandre segrestada 492 dies, i un veí de Camprodon, Josep Lluís Paz Un cinquè membre de la banda, el també policia d’Olot Josep Zambrano, va morir el 1997 La investigació del cas continua oberta, ja que hi podria haver dos o tres…
Tipasa
Localitat
Localitat d’Algèria, vora la mar, 65 km a l’W d’Alger.
Fundada pels fenicis com a centre comercial, esdevingué colònia romana s I dC Convertida al cristianisme al s III, la població sofrí sV una forta persecució per part dels vàndals arrians molts cristians emigraren aleshores a Hispània La ciutat fou destruïda i abandonada amb la invasió àrab Només a partir del 1854 començà d’ésser novament poblada Es conserven, d’època romana, el fòrum, amb la basílica civil, restes de muralles, etc Entre els monuments cristians, cal destacar les restes d’una gran basílica de 9 naus amb columnes i pilastres, un cementiri amb tombes excavades a la roca, una…
el Vinyet

El santuari del Vinyet, d’estil neoclàssic, situat a ponent de la vila de Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià, situat a ponent de la vila de Sitges (Garraf), proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet
.
És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina