Resultats de la cerca

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques  El ala…

El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity…

Tingué lloc per primera vegada a l’estiu del 1996 a Rotterdam, amb Rosa Martínez, Viktor Misiamo, Katalyn Néray, Hans-Ulrich Obrist i Andrew Renton com a organitzadors La segona edició se celebrà a Luxemburg el 1998, amb Robert Fleck, Maria Lind i Barbara Vanderlinden com a curadors La tercera edició, celebrada el 2000 a Ljubljana, portà el títol de Borderline Syndrome Energies of Defence , amb referència a la recent guerra de l’antiga Iugoslàvia en aquesta ocasió els organitzadors foren Francesco Bonami, Ole Bouman, Maria Hlavajová i Kathrin Rhomberg La quarta edició se celebrà…

Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del…

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam El Centre té…

L’edifici fou projectat per José M García de Paredes i inaugurat el 25 d’abril de 1987 És presidit per una gran volta de vidre, que incorpora vegetació com a prolongacio del verd exterior Té dues sales principals -la Sala Iturbi, amb capacitat per a 1 800 espectadors, i la Sala Rodrigo, amb capacitat per a 480 persones-, dues sales menors i una zona d’exposicions És seu de la prestigiosa Orquestra de València , fundada el 1943 i actualment dirigida per Miguel A Gómez Martínez, del Cor de València, creat el 1987, i d’altres formacions musicals com el Collegium Instrumentale cambra…

El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de concerts d’estiu,…

Fundat el 1929, fou impulsat per Claudi Borràs Durant els primers anys fou presidit per Josep Català, que juntament amb Agustí Pujol destacà pel seu joc El 1934 se n’escindí el Club d’Escacs Tarraco i parallelament es fundà la Secció d’Escacs de l’Ateneu de Tarragona, entitats que desaparegueren durant la Guerra Civil Fou refundat l’any 1947 amb l’impuls de Josep Argemí, Josep Maria Recasens i Joan Ayxendri Poc després organitzà cinc edicions del Torneig Internacional d’Escacs de Tarragona 1951, 1952, 1954, 1957, 1960 El 1954 també organitzà el Campionat d’Espanya Competí a primera divisió…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…