Resultats de la cerca

Combinà els estudis musicals amb els de dret i treballà en el món de les finances fins el 1836, any en què, després de l’èxit obtingut per un concert amb obres seves, decidí de dedicar-se a la música Tingué relacions d’amistat i collaboració amb alguns dels músics més importants del seu temps Així, per exemple, R Wagner escriví el llibret de la seva òpera Bianca und Giuseppe 1848 Entre el 1843 i el 1864 fou director del Conservatori de Praga Moltes de les seves obres orquestrals es difongueren fora del seu país d’origen i assoliren un èxit notable, com és el cas de la primera i la quarta…

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el 1933 Llevat…

Debutà el 1985 al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Norrköping, i el mateix any actuà per primer cop al Festival de Salzburg L’any 1986 dirigí l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual esdevingué titular entre el 1990 i el 1996 Es presentà a l’Òpera de Zuric el 1992, i tres anys després en fou nomenat director musical, càrrec en el qual es mantingué fins que la temporada 2002-03 assumí la direcció musical de l’Orquestra de Cleveland Com a convidat ha dirigit a les òperes de Viena i Berlín, així com a la Brucknerhaus de Linz i al Festival de Glyndebourne Així mateix ha estat al…

Es llicencià en música a la Universitat d’Indiana Debutà l’any 1980 amb Messiah a Indianapolis El 1989 es presentà al Festival de Glyndebourne amb The rake’s progress I Stravinsky i aviat fou contractada per a interpretar diversos papers mozartians a la Deutsche Oper de Berlín i a l’Òpera de Viena El 1990 guanyà el primer premi del Concurs Marion Anderson EUA, i dos anys més tard actuà a l’Òpera de San Francisco en el paper de Titània El somni d’una nit d’estiu El 1991 es presentà, amb gran èxit, al Metropolitan de Nova York com a Marzelline Fidelio Sota la direcció de John…

Inicià la seva formació i carrera musical com a membre integrant del cor de nens de l’Òpera de Weimar El 1985 estudià a Leipzig amb H Beyer i posteriorment ho feu amb D Fischer-Dieskau i E Schwarzkopf En 1989-90 guanyà diversos premis d’interpretació de lied El 1990 cantà a Leipzig la Passió segons sant Mateu de JS Bach, sota la direcció de K Masur, i a partir d’aleshores inicià una reeixida carrera en sales de concerts i teatres d’òpera alemanys, on ha centrat el seu repertori en el món del lied , l’oratori i l’òpera del segle XX Membre integrant de la companyia de l’Òpera de Dresden des de…

Després d’estudiar amb GF Malipiero a Venècia, es diplomà al Conservatori de Santa Cecília de Roma el 1944 i posteriorment es perfeccionà amb I Pizzetti Crític musical dels diaris "L’Unità" i "La Giustizia", el 1966 fou nomenat director artístic del Teatre Verdi de Trieste, càrrec que després exercí a l’Òpera de Roma i al Teatro Lirica Sperimentale di Spoleto Interessat a assolir, en l’àmbit musical, un equivalent del neorealisme literari i cinematogràfic, Zafred establí en la seva obra un equilibri entre els elements provinents de l’avantguarda i d’altres propis de la tradició clàssica i…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu potent i de…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, George von Reutter, organista i compositor, i més tard estudià composició amb A Caldara El 1729 o el 1730 viatjà a Itàlia i visità Roma i Venècia El 1731 ja era altra vegada a Àustria, on consta com a compositor de la cort imperial de Viena, i el 1736 arribà a ser mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Reutter fou un dels compositors més prolífics del seu temps, si bé la seva producció musical és desigual pel que fa a la qualitat Destacà sobretot amb les òperes i els oratoris Compongué trenta obres per a l’escena, tot seguint el model…

De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el 1905, a…