Resultats de la cerca

Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la…

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys vuitanta i, amb…

Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència 1940-44 Alcalde de Marsella des del 1953, senador 1959-62 i ministre d’ultramar 1956-57, fou contrari a la política del general De Gaulle Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República Després de la reorganització del Parti Socialiste Français PSF, s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra 1972 i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981 El 1981, amb la…

Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les seves investigacions en…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola…

Fou instaurat sota la presidència de Manuel Meler Fins el 1982 tingué format de quadrangular i l’equip amfitrió només deixà escapar el trofeu en les edicions del 1976 Dinamo de Moscou, 1980 Saragossa i 1982 Spartak de Moscou A partir del 1983 passà a disputar-se en un partit únic, a excepció de l’any 1995, en què tingué lloc un triangular Des del 1996 prengué la denominació de Trofeu Ciutat de Barcelona - Memorial Fernando Lara Palmarès Trofeu Ciutat de Barcelona El torneig no se celebrà l’any 2009, ja que en lloc seu es disputà el partit inaugural de l’estadi Cornellà-el Prat De…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren…

S’inicià el 1960 al Club Columbòfil Missatgera Barcelona, que presideix des del 1996 Treballà al colomar patern 1960-1972 i al colomar de Santi Rabassa 1973-1979, i el 1980 creà el seu propi colomar Des del 1985, els seus coloms han obtingut els premis Zamora 1985, Beja 1988, Almodóvar 1992, Zafra 1995, 2011, Villanueva de la Serena 2002, 2003 i Tomelloso 2004, 2005 Presidí la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers 1982-94 Sota la seva presidència aconseguí l’adquisició de la seu del carrer de la Torre Vélez de Barcelona, la fundació de la revista Coloms Missatgers i…

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se…

El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE per Catalunya Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu 1912 El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al…