Resultats de la cerca

Estudià a Harrow i a Sandhurst Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació 1940 de Dunkerque Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia 1943, i el 1944, després de…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya…

Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després Uomini e no…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de…

Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet…

Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet…

Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El…

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…

Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I…