Resultats de la cerca

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis…

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII

L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI

Es tracta de l’església de l’antic llogaret, avui despoblat, del Puig, situat al sud-est d’Osseja i abans d’arribar a Vallcebollera Aquesta església apareix com a sufragània de la de Sant Pere d’Osseja en ocasió de la consagració d’aquesta última l’any 1219 Depengué, com la parròquia d’Osseja, de la canònica de Santa Maria de Lillet El petit edifici, avui en ruïnes, era de forma rectangular, amb la porta que s’obria a sol ixent i un altiu campanar de cadireta L’estil és poc definit i no sembla tenir res de romànic

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers