Resultats de la cerca
Es mostren 18348 resultats
Ramon Bech i Taberner

Ramón Bech i Taberner
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall 1948 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita…
,
Antonio Barolini
Literatura italiana
Escriptor italià.
En el camp de la poesia començà per La gaia gioventù 1938, on es palesava ja l’ànsia religiosa que anà aprofundint posteriorment Il meraviglioso giardino 1941, Poesia di dolore in morte di Caterina 1943 i Il veliero sommerso 1949, obres que, junt amb d’altres d’inèdites, formen l’antologia L’angelo attento 1968 En canvi, les Elegie di Croton 1959, dedicades a la ciutat nord-americana de Croton-on-Hudson, on visqué alguns anys, constitueixen una anàlisi irònica però afectuosa dels costums Com a narrador cal destacar Giornate di Stefano 1930, refet el 1969 amb el títol de La…
Aleksandr Ivanovič Kuprin
Literatura
Escriptor rus.
Militar 1890-94, actor, periodista i obrer, denuncià la misèria del poble Čudeznyj doktor, 'Un metge meravellós’, 1897 i el trist destí del soldat Nočnaja smena, 'El torn de nit’, 1899 Protestà contra l’explotació obrera Molokh , 1896 i contraposà la civilització corrompuda de la ciutat burgesa a la vida pura de la natura Olesja, 1898 A la novella Pojedinok ‘El duel’, 1905 descriu la vida de l’oficialitat tsarista, basada en l’egoisme i la desigualtat social A Granatovyj braslet ‘El braçalet de granats’ enfronta la noblesa de sentiments amb la baixesa hipòcrita Sulamit’ ‘…
Pierre Boyseau
Història
Marquès de Châteaufort.
Militar francès que lluità a Flandes contra els francesos durant la guerra de la lliga d’Augsburg, i a favor de Felip V de Castella contra els aliats a Ramillies, Oudenaarde i Malplaquet 1709 en la guerra de Successió Prengué part en el setge de Barcelona amb el grau de coronel i penetrà a la ciutat pel baluard de llevant l’11 de setembre de 1714 Participà en la presa de Mallorca 1715 i de Sardenya 1718 i, més tard, en la d’Orà i en la batalla de Bitonto 1734, que assegurà la corona de les Dues Sicílies per a Carles de Borbó, fill de Felip V Fou recompensat amb el marquesat de…
Dirk Bouts
Pintura
Pintor neerlandès.
Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’emperador Otó II,…
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…
,
Escola Industrial de Barcelona

Croquis i pla de les instal·lacions de l’ Escola Industrial de Barcelona (gravat de L’obra realitzada , publicat per la Mancomunitat de Catalunya)
Institució creada el 1904 com a centre general d’ensenyament tècnic, des d’estudis elementals per a obrers fins als de caràcter superior.
El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la installació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes Escola Elemental de Treball, 1913 Escola Superior d’Agricultura, 1912 etc i una gran collaboració tècnica Hom hi creà diverses seccions la d’Indústries Tèxtils 1909,…
Sant Bartomeu de l’Hospital (Vic)
Aquesta església es trobava a tocar la ciutat de Vic, a la part de migjorn del pont de Queralb Fou una església vinculada a l’hospital que varen fundar Arnau de Cloquer i Guillem de Vic i era conegut com l’hospital d’Arnau Cloquer L’existència de l’hospital és documentada a partir de l’any 1232, mentre que no teníem constància de l’església de Sant Bartomeu fins el 1242, quan consta que es trobava davant l’hospital que era dedicat a la Mare de Déu i a sant Bartomeu Actualment no roman dempeus cap resta ni de l’hospital ni de l’església, edificis que es trobaven a l’inici del…
Sant Vicenç (Tarragona)
Art romànic
D’aquesta església, de la qual es desconeix la situació dins la ciutat de Tarragona, tan sols s’ha pogut localitzar una única referència documental consignada per E Morera Es tracta de l’acta testamentària subscrita l’any 1362 per Francesca, veïna de la Selva del Camp i muller de Francesc Arcs, la qual feu un llegat de 12 diners a l’església de Sant Vicenç dels malalts de Tarragona, especificant que s’havien d’utilitzar per a les obres de refacció o per a la lluminària del dit temple Es pot suposar, doncs, a manera d’hipòtesi, que si a mitjan segle XIV es feien obres de…
Església del Pont (Balaguer)
Art romànic
Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no…