Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
memòria de forma
Tecnologia
Propietat d’uns certs aliatges, sotmesos a un procés de deformació, de recobrar la forma inicial quan són escalfats.
Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…
ecologia lingüística
Lingüística i sociolingüística
Estudi de la llengua com a component dinàmic de qualsevol ecosistema en què intervinguin els éssers humans.
Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari inicial del que…
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el règim de…
anelasticitat
Tecnologia
Comportament elàstic dependent del temps, que mostren alguns materials.
Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània En el cas dels materials polimèrics,…
varietats
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle format per números independents de cant, ball, prestidigitació, escenes còmiques, acrobàcia, etc, sense cap relació entre ells.
Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà la qualitat,…
fet
Filosofia
Allò que és o que succeeix realment.
Com a quelcom que ha estat fet factum, res gesta , sovint és entès també com a contingent facticitat, per tal com podria ésser altrament en aquest sentit Leibniz parla de veritats de fet , contraposició a veritats de raó lògicament necessàries, distinció que hom pot trobar recollida per Kant en els judicis a priori , com a oposats als judicis a posteriori Generalment hom distingeix els fets de les illusions o aparences i àdhuc dels fenòmens Tanmateix, fet i fenomen solen ésser entesos com a sinònims, sobretot respecte als fets naturals fenòmens o processos naturals Més enllà d’aquests, hom…
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un…
esquirol volador

Esquirol volador (Petaurus breviceps)
David Cook (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d’uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s’estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors.
Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del castell de…
Josep Ramis
Pintura
Pintor.
El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia Aviat s’establí als EUA, a San Francisco, on estudià art Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey aquest treball li feu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra Ginebró Serra El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic…
Richard R.St.John Harris
Cinematografia
Actor irlandès.
Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell Escriví…