Resultats de la cerca
Es mostren 16516 resultats
èmbol

Secció d’un èmbol
© Fototeca.cat
Tecnologia
Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre
.
L’èmbol va unit a una tija o a un mecanisme biela-manovella biela que es mou solidàriament amb aquell i que serveix per a transmetre el moviment En les màquines motrius motor de combustió interna, màquina de vapor, etc la força que comunica el moviment a l’èmbol és deguda a la pressió d’un fluid En les màquines d’impulsió bomba hidràulica l’èmbol serveix per a transmetre a un fluid l’energia produïda per una màquina motriu Hom empra també els èmbols en òrgans de control vàlvules, en l’accionament de certs mecanismes transmissió de la pressió als cilindres d’una calandra, moviment…
eclàmpsia
Afecció caracteritzada per accessos convulsius, inicialment tònics i després clònics, seguits d’un estat comatós, la qual apareix al final de l’embaràs, durant el part o en el puerperi.
Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia , que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits, que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases la fase d’invasió , caracteritzada per contraccions fibrillars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica , amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica , començada després d’una…
Antoni Parera Fons
Música
Compositor, pianista, cantautor i productor discogràfic.
Format als conservatoris de Palma i València, rebé lliçons de piano de Rosa Sabater A la seva música, sempre hi són presents els colors mediterranis i els accents de la música tradicional de Mallorca, com també un lirisme de gran intensitat i força comunicativa Amb una àmplia producció de lieds , en el seu catàleg destaquen l’ambiciós cicle Les trente-trois noms de Dieu 2007, sobre un text de Marguerite Yourcenar, i la cantata El rei Jaume I , obra d’encàrrec del Consell de Mallorca, estrenada l’any 2004 a la capital balear Com a productor discogràfic, àmbit en què gaudeix d’un gran prestigi…
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…
bronquitis aguda
Patologia humana
Bronquitis que, en la forma simple, es manifesta amb tos, inicialment seca i després productiva amb un esput mucós o mucopurulent
, hipertèrmia lleu, i, a vegades, sibilants i raneres humides.
Sovint va precedida de rinitis, faringitis, laringitis i traqueïtis a voltes amb sensació urent retrosternal L’epiteli dels bronquis s’enrogeix, es descama i s’omple de moc per la hipersecreció que s’esdevé a partir del segon o del quart dia La malaltia és deguda a agents infecciosos com adenovirus, virus del grip, Mycoplasma pneumoniae , pneumococ, estreptococ, estafilococ, etc, davant de situacions i agents predisposants com els canvis de temperatura refredats, substàncies irritants tabac, vapors de clor, d’àcid nítric, etc, pols i estats d’allèrgia Habitualment, entre els…
birmà | birmana
Etnologia
Individu del grup ètnic més nombrós de Myanmar (uns 31 milions, és a dir, el 69% del total el 1994).
Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics tradicionals tenen…
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'…
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets…
Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics
Folklore
Manifestació itinerant que pretén donar a conèixer arreu d’Europa la vitalitat i la riquesa del folklore català.
El primer aplec se celebrà el 1988 a Amsterdam i d’ençà d’aleshores cada mes d’agost s’organitza en una ciutat diferent, tret de Tolosa de Llenguadoc, on tingué lloc el 1991 i el 1997 Entre d’altres s’han celebrat les jornades a les ciutats de l’Alguer 2000, Lisboa 2002, Manchester 2003, Graz 2004, Haarlem 2005, Malmö 2006, Frankfurt 2007, coincidint amb la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre, Tallinn 2008, Luxemburg 2009, Cracòvia 2010, Grenoble 2011 i Budapest 2012 Durant els dos dies que dura l’Aplec, s’hi fan actuacions de bastoners, castellers…