Resultats de la cerca

En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…

Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Vida A disset anys ja s’establí com a fotògraf Com a cineasta treballà per a la Iris Films, on assumí la direcció i la fotografia de diversos títols Gràcies a la firma disposà de mitjans que, juntament amb els seus coneixements estètics com a retratista, donaren com a resultat productes amb un tractament més modern que no pas els que feien altres collegues de l’època Alguns dels seus films, interpretats per grans actors teatrals com ara Jaume Torras, Francesc Tressols i Enric Giménez, es vengueren a la resta de l’Estat, en alguns països europeus i a Amèrica El 1911 deixà la firma…

Fou el deixeble predilecte d’ Eugène Ysaÿe , el qual permeté que toqués al quartet que duia el seu nom Quartet Ysaÿe entre el 1888 i el 1894 Posteriorment 1894-96 ocupà el lloc de primer violí de la Societat Nacional de París El 1895 es traslladà a Barcelona amb el seu propi quartet, fundat l’any anterior S’establí el 1896 contractat per la Societat Catalana de Concerts , amb la qual executà a Barcelona el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga A de Greef El 1896 també actuà a Mallorca amb la collaboració d’Enric Granados L’any 1897 fundà i dirigí, fins…

Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…

El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic

Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria