Resultats de la cerca

Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià , Prensamiento , El…

La primera edició fou organitzada per la comissió de BTT de la Federació Catalana de Ciclisme en un calendari d’onze curses repartides pel territori català Els guanyadors més destacats en categoria sènior foren Albert Balcells 1994, 1998, Miquel Campasol 1995, Manel Gonzalo 1996 i Eduard Gonzalo 1999 en categoria masculina i Núria Chica 1994, Fina Soler 1995, Janet Puiggròs 1996 i Sandra Santanyes 1999 en categoria femenina Des del 2002 l’empresa Ocisport es fa càrrec de l’organització, i a partir d’aleshores la competició ha adquirit caràcter internacional i categoria UCI, amb la…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a…

La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D…

Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel, probablement a…

Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003,  Talaiot 2006,  Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i  Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb  Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen,  L’enigma Perucho…

Fou fundat l’any 1902 amb el nom de Football Club X i esdevingué un dels clubs més destacats de la primera dècada del segle A partir de la temporada 1903-04 prengué part en el Campionat de Catalunya de primera categoria En l’edició 1905-06, en suspendre el Reial Club Deportiu Espanyol les seves activitats, molts jugadors d’aquest club ingressaren a l’X, entre els quals hi havia el porter Gibert i Sampere Aquest fet el beneficià de tal manera que acabà proclamant-se campió de Catalunya tres vegades consecutives 1906, 1907, 1908 El 1908 adoptà el nom d’X Sporting Club amb la…