Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Luis Feito López
Pintura
Pintor castellà.
Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…
Joaquim Vicenç Bastús i Carrera
Literatura catalana
Polígraf.
Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario…
,
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
Ctirad Kohoutek
Música
Compositor, teòric de la música i pedagog txec.
Estudià composició al Conservatori de Brno i, després, amb J Kvapil a l’Acadèmia Janácek d’Arts Musicals 1949-53, on, a partir del 1953, fou professor de composició i direcció Establert a Praga el 1973, hi ensenyà a l’Acadèmia de les Arts Musicals entre el 1980 i el 1990 El mateix 1973 obtingué el doctorat amb la tesi que fou la base del seu sistema compositiu La composició musical projectada El 1980 fou nomenat director de la Filharmònica Txeca, i el 1990 abandonà l’ensenyament per dedicar-se exclusivament a la composició Com a compositor tingué un primer període…
José López-Calo
Música
Musicòleg gallec.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i catalogacions…
Annie Ernaux
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977, La femme gelée 1981, La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984, Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019, Passion simple 1992, …
Carles Salas i Vilaseca
L’Assumpció de la Mare de Déu, relleu de Carles Salas i Vilaseca a la basílica del Pilar de Saragossa (1760-69)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les seves millors…
Eduardo Rosales y Gallina
Pintura
Pintor castellà.
Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…
Eduard Granados i Gal

Eduard Granados i Gal
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill d’ Enric Granados i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona…
,
Marià Gomà i Pujades
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina