Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
Sylvano Bussotti
Música
Compositor italià.
Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…
,
cinema suec
Cinematografia
Cinema produït a Suècia.
Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…
Günter Grass

Günter Grass (2006)
© Blaues Sofa
Literatura
Pintura
Escultura
Escriptor, activista polític, escultor i pintor alemany.
Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a les arts…
cineradiografia
Pel·lícula cinematogràfica de les imatges radiogràfiques que, a més de l’estudi funcional, permet l’obtenció de nombroses imatges dels fenòmens, per ràpids que siguin, com, per exemple, la deglució o el pas de contrast pels conductes circulatoris.
Les primeres cineradiografies foren intentades el 1896 per Mac Intyre, de Glasgow, i després per molts investigadors, entre els quals destaquen Reynolds 1925, de Glasgow, i Janker 1930, de Bonn, que no passaren del període experimental a causa de la pobresa de llum de les pantalles radioscòpiques i de la dificultat d’obtenir radiografies directes a una cadència ràpida La cineradiografia clínica actual ha estat possible gràcies al descobriment de l’intensificador electrònic de la imatge Roentgen, que acreix de tres mil a sis mil vegades la lluminositat de la imatge radioscòpica Essencialment…
bucle
Cinematografia
Espai de seguretat que pren la cinta cinematogràfica en el projector o en la càmera entre els rodets d’alimentació a fi que els garfis no arrosseguin tota la pel·lícula de la bobina i provoquin estrips en les perforacions.
És una idea atribuïda al nord-americà Woodwille Latham
Califòrnia
Califòrnia Sant Francisco
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic, el tercer en extensió i el primer en població.
La capital és Sacramento Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud mont Whitney, 4 418 m la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics i, finalment, la Serralada Litoral, de…
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…
,
Benet Casablancas i Domingo
Música
Compositor.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona 1973-80 amb Josep Soler i Sardà i Antoni Ros i Marbà És també llicenciat en filosofia 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història i ciències de la música per la mateixa universitat 2000, amb una tesi sobre l’anàlisi musical Becat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana, estudià a Viena 1982-83 amb Friedrich Cerha i KH Füssl, entre altres La seva obra revela un exhaustiu coneixement de la tradició musical, especialment del segle XX, que integra críticament com a base del seu llenguatge personal La influència serial i…
,
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina