Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant…
Vagn Holmboe
Música
Compositor i professor danès.
Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la…
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Art romànic
L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns transferits destaquen els molins del Besòs, amb totes llurs pertinences, possessions i utilitats que s’estenien des de…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de…
, ,
escalada

Escalada
© Fototeca.cat-Corel
Escalada
Acció d’ascendir per un indret difícil, de pregona verticalitat, utilitzant els quatre membres per a progressar.
Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a La Piula
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg…
,
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià,…
espiritual
Música
Cant religiós nascut als Estats Units d’Amèrica, l’origen del qual cal buscar en els salms cantats durant els serveis religiosos.
Exemple 1 - MF Armstrong i H Ludlow Roll, Jordan, roll, Cabin and Plantation songs , ed GP Putnam’s Sons, Nova York 1874 © Fototecacat/ Jesús Alises Cada salm podia ésser cantat en diferents tonades el saltiri, dels quals el més popular a les colònies fou el Bay Psalm Book 1640, en suggeria diverses que encaixaven amb la mètrica del text El líder entonava línia a línia el text del salm, alternant amb les repeticions de la congregació Un nou moviment religiós, conegut com el Great Awakening, que es desenvolupà a les colònies cap al 1730, provocà una demanda més gran de música per als serveis,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina