Resultats de la cerca
Es mostren 5412 resultats
Joan Romanyà
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…
Domingo Olleta Mombiela
Música
Compositor, mestre de capella, violinista, organista i pedagog aragonès.
Es formà en cant a l’escolania de San Pablo de Saragossa, on ingressà el 1827 i on fou alumne de P León Gil Després fou escolà al Salvador de La Seo, a la capital aragonesa Desenvolupà unes grans qualitats com a violinista, i tocà al Teatre Principal de Saragossa com a concertino Exercí alhora com a segon violí a la capella de música de La Seo, i des del 1835 degué ésser primer violí Vers el 1858 és documentat com a mestre de capella a La Seo, tot i que hi ha alguns dubtes sobre la data exacta Allí romangué fins a la seva mort, on exercí una important tasca pedagògica, malgrat…
Juan Navarro
Música
Compositor andalús.
La primera documentació coneguda el situa com a cantor el 1549 al servei de la casa ducal d’Arcos, a Marchena, sota el magisteri de capella de Cristóbal de Morales Després es traslladà a Jaén, on actuà com a tenor fins el 1551, i a Màlaga, on arribà l’any 1553 Possiblement treballà en aquesta ciutat l’any 1555, però no hi ha cap més informació de les seves activitats fins que apareix a Valladolid el 1562 Dos anys més tard ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Àvila El 1566 prengué possessió del mateix càrrec a Salamanca El 1570 obtingué del cabildo una llicència per malaltia…
escaquer
Música
Antic instrument de corda amb teclat, esmentat en diverses fonts dels segles XIV al XVI.
La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les…
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d’Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…
Club d’Escacs Barcelona
Escacs
Club d’escacs del barri Gòtic de Barcelona.
Fundat l’any 1921, fou impulsat per Plàcid Soler Bordas És considerat el primer club d’escacs d’Espanya la data de fundació és anterior a les federacions espanyola i internacional Foren precisament uns socis del club els que el 1925 fundaren la Federació Espanyola d’Escacs i, el 1927, la Federació Catalana d’Escacs La seva constitució tingué lloc al Gran Cafè Espanyol i posteriorment la seu central passà al Gran Cafè Comtal Després dels anys crítics, en què va estar a punt de desaparèixer a causa de la Guerra Civil, revifà durant els anys cinquanta, l’època de màxima esplendor…
Francesc Navarro
Música
Cantor, compositor i mestre de capella aragonès.
Format inicialment a la catedral de València, on consta que el 1623 era escolà de cant de la capella de música Posseïa una bona veu de contralt, raó per la qual obtingué diversos càrrecs cantor i tinent de mestre de capella a la catedral de Terol al març del 1628 mestre amb obligació de cantar a la catedral d’Albarrasí al maig del 1628, i el mateix càrrec a la seu de Sogorb Al setembre del 1634 obtingué una capellania de cant a la catedral de València, el capítol catedralici de la qual li encomanà la cura dels escolans i, a l’octubre del 1644, fou nomenat mestre de capella com a successor de…
Simon John Preston
Música
Clavicembalista, organista i director de cor anglès.
Estudià a la Royal Academy of Music i al King’s College de Cambridge Poc després del seu debut londinenc al Royal Festival Hall 1962 interpretant la Missa glagolítica , de L Janácek, fou nomenat segon organista de l’abadia de Westminster El 1965 feu la seva primera gira pels EUA i pel Canadà Fou organista de la Christ Church d’Oxford del 1970 al 1981, data aquesta darrera del seu retorn a Westminster com a organista i mestre de cor El 1987 s’alliberà dels seus compromisos en aquesta abadia per poder prosseguir la seva carrera de concertista internacional, amb moltes gires per…
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…
Biblioteca Capitular Colombina
Biblioteca pública amb seu a Sevilla. Fundada per Ferran Colom (mort el 1539), fill de Cristòfor Colom i canonge de Sevilla.
Aquest féu redactar diversos catàlegs, que han arribat incomplets Es conserven dos registres, un dels quals, autògraf, conté 4 239 peces i anota el lloc, la data i el preu d’adquisició dels llibres Hom suposa que la biblioteca sobrepassà els 15 549 volums A la mort del fundador, la biblioteca passà al capítol de Sevilla S'han perdut i dispersat molts llibres L’any 2000 el fons era constituït per uns 60 000 volums llibres, manuscrits, mapes, partitures, gravats, etc, amb una clara especialització en la història del nou món Dels prop de 3 200 volums antics, cal destacar-ne 1 250…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina