Resultats de la cerca
Es mostren 3175 resultats
semaler
Transports
Cadascun dels dos pals amb què dues o quatre persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una, o dues d’elles, pels extrems anteriors i l’altra, o les altres dues, pels posteriors.
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
amanita

Amanita Amanita virosa, bolet tòxic mortal
Biopix: N Sloth (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les amanitàcies, de mida generalment gran, amb peu que té anell i volva, integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i metzinoses (pixacà, reig bord), algunes d’elles mortals (farinera borda).
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol…
experiment
Física
Tecnologia
Producció artificial i controlada d’un fenomen per tal de dur a terme la comprovació d’una hipòtesi.
El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació…
Ignasi Aballí i Sanmartí
Art
Artista plàstic.
Estudià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Des del final dels anys vuitanta, la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística, als materials i als límits de la pintura, des d’un àmbit més conceptual que pròpiament formal S’interessa per la representació del pas del temps i el seu rastre, i per la transformació de les obres sota el seu efecte Dins l’àmbit estatal, ha presentat exposicions individuals a la galeria Antoni Estrany, de Barcelona, i a la galeria Elba Benítez, de Madrid Ha estat present en exposicions com “Los últimos…
Monika Zgustova

Monika Zgustova
© Ministeri d’Exteriors de la República Txeca
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…
,
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina