Resultats de la cerca
Es mostren 1684 resultats
Jorge Luis Batlle Ibáñez
Política
Polític uruguaià.
Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió…
Miguel Ángel Asturias
Literatura
Escriptor guatemalenc.
Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de…
Francesc Serra i Castellet
Interior, per Francesc Serra i Castellet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la…
Feliu Ventura

Feliu Ventura
© Glaucafilms & Feliu Ventura
Música
Cantautor.
Professor de català, inicià la seva trajectòria artística molt influït per Raimon , i gradualment anà incorporant a les seves cançons altres elements, com el pop-rock acústic i d’altres cantautors, com ara Lluís Llach , amb el qual l’any 2005 enregistrà un àlbum Publicà el primer disc l’any 1996, L’única diferència , al qual seguiren Estels de tela 2000, Barricades de paper 2003, Que no s’apague la llum 2005, amb Lluís Llach, Alfabets de futur 2006 i Música i lletra 2011 Ha collaborat en discs i actuacions collectives L’Ovidi se'n va al Palau , 2007 Musiquetes per a la…
Raynald Colom

Raynald Colom
© Nicholas Talvola
Música
Trompetista de jazz.
Començà a estudiar música d’infant L’any 1988 la seva família s’establí a Barcelona El 1999, després de completar els estudis al Conservatori Municipal de Terrassa i a l’Escola de Música de Bellaterra, anà becat al Berklee College of Music de Boston EUA Influït pel moviment de ressorgiment del bop de Wynton Marsalis i Roy Hargrove, dels quals rebé també algunes classes, en tornar a Barcelona 2000 tocà amb diversos jazzmen , com ara Albert Bover, Robin Eubanks, Horacio Fumero, Randy Brecker o Perico Sambeat, amb el sextet del qual, alternant amb l’European Youth Orchestra 2001…
Marek Kopelent
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques serialistes…
Pere Costa i Cases
Façana de la seu de Girona, obra de Pere Costa i Cases
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Heràldica
Escultor, arquitecte i heraldista.
Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…
Alexandre Jaume i Rosselló

Alexandre Jaume i Rosselló
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent socialista.
De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…
Joan Comellas i Maristany

Juan Comellas i Maristany
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Autodidacte, inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb Cristòfor Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat…
,
John Milton
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de ThYoung, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí elegia In adventum Veneris El 1629 l' Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar Compongué en italià diversos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina