Resultats de la cerca

Es diferencien dels polls en el fet que tenen l’aparell bucal mastegador Són ectoparàsits d’ocells i d’alguns mamífers L’alimentació és sapròfaga, constituïda per plomes i pèls Exemples típics de mallòfags són el poll dels polls Menopon gallinae , que parasita gallines, el poll dels coloms Colpocephaleum longicaudum , el poll dels gossos Trichodectes canis i el poll dels gats Trichodectes subrostratus

Essencialment nocturns, resten completament immòbils durant el dia Els mascles són més petits que les femelles Tenen un règim herbívor N'hi ha nombroses espècies, que habiten a les regions tropicals i subtropicals Els gèneres Bacillus, Leptynia, Epibacillus i Cloropis habiten a les regions seques i càlides dels Països Catalans

El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…

Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…

Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…

La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les cassoletes…

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…

L' hàltica de la vinya H ampelophaga , d’uns 5 mm de longitud i d’un color verd metàllic, produeix estralls a la vinya, car en rosega les fulles L' hàltica de la col H brassicae ateny fins a 1,5 cm de longitud, és d’un color negrós amb dues ratlles grogues longitudinals i s’alimenta de fulles de col i d’altres crucíferes L' hàltica de les hortalisses H oleracea , de 2 a 3 cm, és d’un color verd-blau brillant i ataca també les plantes crucíferes i els planters de bleda-rave

Poden ésser ovípars o larvípars Comprèn nombrosos gèneres, agrupats en diverses subfamílies i nombroses espècies, entre les quals destaca la mosca comuna