Resultats de la cerca

La seva contribució se centra en la lexicologia del llatí medieval i de les llengües romàniques, i, en bona part, del català Desenvolupà un mètode conegut amb el nom d' estratigrafia lingüística Es dedicà també a la literatura medieval francesa, especialment l’èpica, i féu estudis de texts medievals escandinaus Fou professor de filologia romànica a les universitats de Friburg 1924 i de Lausana 1929 i féu estudis de toponímia, antroponímia i onomàstica en aquest sentit investigà sobre l’origen dels noms català i Catalunya , que fa venir de catananus de Mons Catanus , nom del qual…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió…

Cursà estudis eclesiàstics als seminaris de Solsona i de Vic Sacerdot 1856, fou nomenat professor de llatí 1859 i de teologia 1862 al seminari de Solsona La seva explicació 1866 de les processions divines en el misteri de la Trinitat fou objecte d’inquietud en els medis eclesiàstics, i no fou aprovada per la congregació de l’índex, a la qual recorregué Assolí una extraordinària erudició i publicà Demostración de la armonía entre la religión y la ciencia 1880 i Introducción a la filosofía 1883 Cal esmentar, d’altra banda, la traducció del Prefacio y notas apologéticas al opúsculo…

Director de l’escola de teologia de Nísibis, en caure la ciutat sota el domini persa 363, passà a Edessa, on dirigí també l’escola de teologia que s’hi traslladà Escriptor prolífic, considerat el principal escriptor siríac, les seves obres foren traduïdes al grec, a l’armeni, al llatí, al copte i a l’àrab Hom pot dividir les seves obres sobretot en homilies, prosa mètrica dita memra , i en himnes o madraše , amb un refrany 'onitā repetit després de cada estrofa Aquests himnes, molts dels quals entraren en la litúrgia siríaca, tenien la finalitat d’inculcar la doctrina en el…

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602 i Girona 1630, que conté informacions avui encara interessants D’aquesta obra es publicaren biografies soltes, algunes en català, als segles XVIII-XIX Aguiló, Catálogo, 1212-15, com ara la  Vida del gloriós S Segimon  Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants…

El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria…

El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li…

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…

Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles  Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors  Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca  Palma 1961 Publicà…