Resultats de la cerca
Es mostren 8726 resultats
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju
© Generalitat de Catalunya
Política
Historiador i polític.
Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també vicepresident…
Joan Llaneras i Rosselló
Ciclisme
Ciclista.
Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent 2000, 2001 en…
,
Günter Blobel
Farmàcia
Medicina
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany.
Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
Jordi Mir i Parache
Literatura
Escriptor, excursionista i activista cultural.
El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…
, ,
Emili Alzamora i Escardibul
Motociclisme
Motociclista.
En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya 1989 de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto 1990 de 75 cc El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una Aprilia a l’equip…
,
Harold Robbins
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Fou executiu de Universal Pictures i després es convertí en autor de gran èxit Escriví 20 llibres molts dels quals s’adaptaren per al cinema, que foren traduïts a 30 llengües, i en vengué 50 milions de còpies En destaquen Never Love a Stranger 1948, A Stone for Danny Fisher 1951, Carpetbaggers 1961, The Betsy 1971, The Storyteller 1982, Tycoon 1997 i The Predators 1998, pòstuma
Ricardo Legorreta Vilchis
Arquitectura
Arquitecte mexicà.
Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb José Villagrán Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic 1968 i d’Itxapa 1981, la fàbrica Renault a Durango 1981, el Museu d’Art…
Àngels Poch i Comas

Àngels Poch en l'obra Lleons, de Pau Miró, representada al TNC
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel La corona d’espines 1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995 Els gegants de la muntanya 1999, de Pirandello Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…
Ferran Adrià i Acosta

Ferran Adrià i Acosta
© Francesc Guillament
Gastronomia
Cuiner.
Entrà en relació amb la professió rentant plats en un hotel de Castelldefels, on el xef el va iniciar en els secrets de la cuina clàssica El 1981 es matriculà en una estada organitzada pel restaurant El Bulli, situat a la cala Montjoi de Roses Alt Empordà, del qual fou nomenat cap de cuina el 1984 Adrià i el director del Bulli, Juli Soler Lobo, es comprometeren a crear una restauració amb una personalitat pròpia i definida, un projecte que amb el temps els proporcionà tres estrelles Michelin 1997 L’any 1995 obriren a Barcelona el Bulli Catering i el 2000 es posà en marxa el Bulli Taller, un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina