Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Girona des del 1991 Ha traduït diverses obres de lingüística i és autor dels estudis Mètrica catalana 1980, Introducció a la mètrica 1986, del qual el 2008 feu una reedició augmentada amb el nom de Nova introducció a la mètrica ,  La mètrica i el ritme de la prosa 1992, Introducció a Shakespeare 2001, premi Octavi Pellissa d’assaig 1998, fruit de les seves investigacions shakespearianes, i Tractat d’elocució 2006 Posteriorment, ha publicat els assaigs  Poesia i veritat 2015,  La rehumanización del arte 2015 i  Epístoles a Josep Carner 2018 La seva poesia s’…

Graduada en ciències socials, formà part del grup poètic Orígenes, nascut al voltant de la revista homònima 1944-56, en el qual també hi havia el seu espòs, Cintio Vitier Investigadora literària lligada a la Biblioteca Nacional José Martí i al Centro de Estudios Martianos, combinà l’assaig amb obres de creació lírica com Transfiguración de Jesús en el Monte 1947, Las miradas perdidas 1951, Visitaciones 1970, Créditos de Charlot 1990, premi de la Crítica cubana 1991, Los Rembrandt de l’Hermitage 1992, premi de la Crítica cubana 1992, Nociones elementales y algunas elegías 1994,  Habana del…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…

Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta  Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació,…

De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa…

Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals…