Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Han Kang
Literatura
Escriptora coreana.
Estudià lletres a la Universitat de Yonsei i després de graduar-se treballà com a periodista per a les revistes Publishing Journal i Samtoh , entre d’altres Imparteix classes de creació literària a l’Institut de les Arts de Seül, alhora que escriu contes i novelles Inicià la seva carrera literària el 1993 amb el poema L’hivern de Seül , que es publicà a la revista Literatura i Sociedad , però s’ha dedicat més a la novella El 1995 publicà la seva primera novella, L’amor a Yeosu , a la qual seguiren El nen Buda 1999, premi de Novella Coreana 1999, La taca mongòlica 2005,…
Àngelos Sikelianós
Literatura
Teatre
Poeta i autor teatral grec.
Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris…
Manuel de Vega i de Rovira
Literatura catalana
Poeta i editor.
Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…
,
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un…
Mihály Babits
Literatura
Escriptor hongarès.
Des del 1917 dirigí la revista literària Nyugat ‘Occident’ i es convertí en el capdavanter de la vida literària hongaresa Persona de vasta cultura, humanista i governat per sòlids principis morals, s’oposà a la Primera Guerra Mundial, i més tard al feixisme De primer conreà una lírica de precoupacions essencialment formals, però els trasbals dels esdeveniments històrics l’empenyé cap a la vida real, i el portà a un aprofundiment de contingut El punt màxim del seu art és el poema èpic Jónás könyve ‘El llibre de Jonàs’, 1940, juntament amb Jónás imája ‘La pregària de Jonàs’, que el…
Matthew Arnold
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill de Thomas Arnold Fou professor de poesia a Oxford 1857-67 Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos Schools and Universities on the Continent 1868 La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna 1852, dues sèries de Poems 1853 i 1855 i la poesia completa 1869 El seu to greu i melangiós traeix una ironia…
Carles Rebassa i Giménez
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons…
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
cal·ligrama
Literatura
Composició poètica que realitza plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia, un tema que suggereix el del poema.
N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu
Planys del cavaller Mataró
Literatura catalana
Títol amb què es coneix un poema anònim de 903 versos octosíl·labs apariats, datable a la segona meitat del segle XIV.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra narra el desengany del cavaller Mataró, que és perjudicat en les seves aspiracions amoroses, tot i la innocència de la dama, per un frare confessor Una història més, prou reeixida, dins del corrent antimonàstic, no antireligiós, que es troba en altres textos, com ara el Testament de Bernat Serradell o el Llibre de Fra Bernat Bibliografia Faraudo i de Saint-Germain, Ll 1908 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina