Resultats de la cerca

La influència dels moviments feministes en ciències socials ha aportat aquesta nova perspectiva d’anàlisi antropològica, crítica amb les deformacions que l’antropologia ha patit per la seva formulació androcèntrica Ha potenciat les investigacions sobre el paper de la dona a les diferents societats, aspecte que solia quedar fora de l’abast o de l’interès dels antropòlegs de les generacions anteriors També estudia les relacions entre gèneres i les formes en què aquestes s’han donat a les diferents societats i al llarg dels segles

El nom prové d’haver pres com a nom propi el de la dignitat de dapifer ‘senescal’ pronunciat segurament a tort com a agut que exerciren durant segles determinats membres de l’esmentada família Degué ésser Pere Tomic 1438 el creador del personatge i qui li imposà el nom en la forma Napifer En un desenvolupament posterior Pere Anton Beuter 1540 el féu del llinatge dels ducs de Baviera El primer a corregir la forma Napifer en Dapifer fou Rafael Martí de Viciana 1563

Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002

Als segles XV i XVI hi hagué una nova emigració vers els països eslaus i bàltics i al segle XIX una nova onada es traslladà als EUA Els asquenazites constitueixen la gran majoria del món jueu, bé que foren les principals víctimes de les matances nazis Parlen un dialecte alemany amb elements hebreus i eslaus, l’ídix El mot asquenazita derivat d’Aškěnaz, epònim d’una tribu descendent de Jafet inclosa a la “taula de pobles” del Gènesi és emprat des de l’edat mitjana

N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu

És una capella de planta rectangular, que corona l’anomenat puig de Sant Jordi, on es drecen les ruïnes del castell de Torcafeló L’edifici sembla aprofitar la base d’una torre quadrada o antiga dependència del castell No és cap edifici romànic, sinó que sembla dels segles XIV o XV Tampoc no es coneix l’origen de l’advocació a sant Jordi, documentada al segle XVII Com a possible església de castell, tal vegada amb canvi de titular, deixem constància de la seva existència

L’origen d’aquesta església parroquial es troba, segons J Fuguet, en la capella que bastiren els templers en la seva sotscomanda del Raurell El 1180 l’arquebisbe de Tarragona autoritzà la construcció d’una capella a la Masó per a servir els frares que s’hi establissin Aquesta capella és citada en els documents dels segles XII i XIII L’església de la Masó fou sufragània de Santa Maria d’Alcover L’edifici actual fou beneït solemnement el dia 22 de juliol de l’any 1890

Església esmentada des del 1089 i reconstruïda als segles XVI-XVII, en què esdevingué una ermita El nom del lloc es d’interpretació incerta, per bé que sigui a vegades interpretat com a testimoniatge de l’existència d’una comunitat jueva Les formes antigues del topònim són aquestes Nutidaigas , 963 ludegas , 1011 ludigas , 1067 villa Judegas , 1070 villa Judaicas , 1085 Judeghes , 1154 Juseques , 1342 Com que el lloc és a la vora del riu Aglí, sembla que l’origen del nom podria també esser iuxta aquas = jusaigues

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac