Resultats de la cerca
Es mostren 114266 resultats
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de relleus més…
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa En aquest cas…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
mineria
Tecnologia
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren ràpidament amb el…
arruí
arruí ( Ammotragus lervia )
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’ovins africans, grossos com cérvols i d’aspecte semblant al de les cabres.
Les banyes dels mascles són grosses i molt encorbades cap endarrere les de les femelles són molt més petites Tenen una crinera de pèls llargs que pengen des de sota el coll, per davant les potes a cadascuna de les potes anteriors tenen també una corona de pèls llargs que arriben quasi fins a terra Viuen en zones rocalloses a la perifèria del Sàhara i d’altres punts muntanyosos del nord d’Àfrica
canya d’Índia

Flor de la canya d’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cannàcies, oriünda d’Amèrica Central.
De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors
ronda
Música
Cançó de galanteig amb la qual els joves festegen o ronden les noies.
Estesa en general per tot l’Estat espanyol, segons el context pot rebre altres denominacions pasacalle , marza , mayo , etc A Catalunya aquesta pràctica cançonística es troba sobretot en algunes comarques lleidatanes i tarragonines En aquest cas, la cançó pren la seva forma literària de les corrandes corranda i musicalment és molt influïda per la jota Dins aquest repertori cançonístic cal enquadrar també les cançons de quintos , que entonaven els joves alguns dies abans de la seva incorporació a l’exèrcit
Jan Pieterszoon Coen
Economia
Història
Política
Polític i comerciant holandès al servei de la Companyia de les Índies Orientals.
Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram
patent de navegació
Transports
Dret marítim
Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però des de l’any…
glàndula salival
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que secreten la saliva a la cavitat bucal.
Són molt nombroses, i hom les pot classificar en petites labials, bucals, palatines i linguals i grosses paròtides, submandibulars i sublinguals