Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
El món del treball
El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…
1975-1985: L'impacte de la crisi dels anys 70 i el camí cap a la integració europea
La Sala de Contractacions de la Borsa de Barcelona Cap a mitjan dècada dels setanta feia gairebé trenta anys que l’economia dels països occidentals experimentava un procés de creixement pràcticament ininterromput Havia estat, sense cap mena de dubte, el període més expansiu de l’economia occidental Espanya i Catalunya, com hem vist, van participar d’aquest creixement, encara que s’hi van incorporar amb retard Aquest procés de desenvolupament econòmic i de millora dels nivells de vida —que s’havia arribat a suposar permanent— va trobar el seu punt final a la darreria del 1973 El vell conflicte…
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos…
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
pinyata
Folklore
Olla que hom penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma (o diumenge de pinyata) i que és plena d’aigua, de dolços, d’ocellets, etc; un dels balladors, amb els ulls tapats, pega bastonada a l’olla, la qual es trenca i deixa caure el seu contingut damunt el dit ballador.
hipari
Paleontologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, d’una mida intermèdia entre l’ase i la zebra, amb el crani més petit i baix que el cavall actual, i amb tres dits a les extremitats: el dit del mig, gros i acabat en una peüngla, i dos de laterals petits.
Comprèn algunes espècies que habitaren a Europa, Àsia i Àfrica durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè, coexistint amb altres gèneres d’èquids, com Neohipparion, Nannihippus i Pliohippus , el darrer dels quals evolucionà en la línia que conduí al cavall actual S'originà a l’Amèrica del Nord fa uns 14 milions d’anys i immigrà al Vell Continent fa uns 11 milions d’anys Perdurà fins fa uns 3 milions d’anys, moment en què els veritables cavalls envaïren novament Euràsia des de l’Amèrica del Nord i els desplaçaren Hipparion és el fòssil terrestre més característic del Miocè superior i del Pliocè…
priodont
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels dasipòdids, pertanyent al grup dels armadillos, que assoleix els 75-100 cm de llargada i fins 60 kg de pes, i té les orelles molt grosses, l’ungla del tercer dit de la mà molt desenvolupada i una gran mobilitat en l’armadura.
Habita als boscs als voltants dels cursos d’aigua i a les regions tropicals de l’Amèrica del Sud a l’est dels Andes, sobretot al Mato Grosso i al Gran Chaco Té costums nocturns i excavadors i s’alimenta d’insectes
trocòfora
Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
antinodal
Representació esquemàtica dels punts antinodals
© fototeca.cat
Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos punts conjugats de l’eix principal tals que qualsevol raig que passi pel primer ( punt antinodal objecte
) surt del sistema passant realment o virtualment pel segon punt ( punt antinodal imatge
), formant amb l’eix un angle igual però de signe contrari al que forma en el punt objecte.
Per aquests punts, l’augment angular val -1
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…