Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
Domènec Sánchez i Deyà
Música
Violinista.
Nen prodigi com a violinista, estudià al Conservatori del Liceu Posteriorment esdevingué concertino de l’Orquestra del Teatre d’aquesta entitat, del Conservatori de la qual també fou professor Fou professor d’Eusebi Bosch i Humet, Francesc Montserrat Ayarbe, Josep Rocabruna i Josep Munner, que el suplí al Conservatori del Liceu En alguna ocasió apareix esmentat com a director d’orquestra El 1909 es traslladà a Buenos Aires, on obrí una acadèmia de música, animat segurament per l’experiència positiva dels Fontova Compongué música de cambra —havia tocat al cafè Condal de Barcelona…
Pere Farrés
Música
Baríton català.
Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…
Marga Höffgen
Música
Contralt alemanya.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín El 1953 cantà a Viena, sota les ordres de Herbert von Karajan, la Passió segons sant Mateu de JS Bach Destacà en el repertori d’oratori i lied i en les òperes de Richard Wagner, especialment com a Erda — L’or del Rin —, paper que interpretà al Covent Garden de Londres el 1959, i com a la primera Norna El capvespre dels déus des del 1964 al Festival de Bayreuth Participà, entre d’altres, en representacions d’òperes de Wagner també a l’Òpera de Viena i al Teatro Colón de Buenos Aires D’entre els seus enregistraments destaquen les…
Danica Mastilović
Música
Soprano iugoslava naturalitzada alemanya.
Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…
Joaquima Santamaria i Ventura

Joaquima Santamaria i Ventura
© Família Fàbregas i Santamaria
Literatura catalana
Escriptora, coneguda literàriament com Agna de Valldaura.
De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular , L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers 1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille, Ridolta aplech de poesias 1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…
,
Ricardo Rojas
Literatura
Escriptor argentí.
Important polígraf, periodista, professor de literatura castellana, rector de la Universitat de Buenos Aires 1926-30, Premio Nacional de literatura S'inicià com a poeta de caràcter romàntic però aviat es decantà cap al Modernisme Poesías , arreplega de l’any 1923 Més interessants són els seus contes sobre la seva terra natal El país de la selva , 1907 el seu teatre Ollantay Elelín , 1929 La casa colonial , 1932 La salamandra , 1944, etc, i la seva labor d’erudit i d’assagista Historia de la literatura argentina La argentinidad , 1916 El Cristo invisible , 1928, etc, així com…
Ramon Franco Bahamonde

Ramon Franco i Bahamonde
Aeronàutica
Política
Aviador i polític.
Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot…
Josep Pujades i Truch
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Molt vinculat a la vida cultural masnovina, fou cronista del setmanari local “La Costa de Llevant” i corresponsal d’altres publicacions de Barcelona És autor d’una obra poètica de caràcter sentimental, amb predomini de la temàtica patriòtica, tradicional i patriarcal Participà en molts certàmens d’abast local Reuní els seus poemes al recull Ramell de felicitacions i poesies escolars , al llibre elegíac Cants d’enyor , i al recull d’homenatge Flors del camí 1932 També és autor dels drames Vida i Mort 1897, Els llops estrenada a Buenos Aires i Jorns de dol , entre d’altres, i de…
José Luis Fernández García

José Luis Fernández García (a l’esquerra) ARXIU J.L. FERNÁNDEZ
Arxiu J. L. Fernández
Escacs
Jugador d’escacs.
Milità a la Unió Gracienca d’Escacs i es proclamà campió de Catalunya el 1982 Guanyà el Campionat d’Espanya 1989 i en quatre ocasions en fou subcampió 1977, 1978, 1985, 1995 Té el títol de Gran Mestre i ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, com els primers llocs compartits a l’Havana 1990, amb M Gurevich i Buenos Aires 1990, amb Smislov També ha participat, representant Espanya, en sis Olimpíades d’escacs entre els anys 1982 i 1992 amb un total de 37 punts de 63 partides, un 58,7% A la llista d’Elo de la FIDE, arribà a un màxim de 2500 punts al juliol del 1990, de manera…
La Plata
Ciutat
Capital de la província de Buenos Aires, Argentina, a la regió Litoral.
Situada uns 50 km al SE de la capital del país, al Riu de la Plata, on el port d’Ensenada, actualment un dels suburbis de la ciutat, és la sortida d’una vasta regió agrícola Fundada el 1882, ha crescut ràpidament és essencialment una ciutat moderna que s’ha convertit en el centre administratiu, industrial i comercial de La Pampa La indústria inclou refineria de petroli, naval, ciment, tèxtil, farinera, càrnia frigorífica, siderúrgica i mecànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina