Resultats de la cerca

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i…

Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població

Estudià medicina a la Universitat de València, de la qual fou catedràtic extraordinari i general del claustre de medicina El 1741 publicà Floresta de disertaciones histórico-prácticas chímico-galénicas, en dos volums, i el 1744, Floresta de disertaciones febriles histórico-médicas, chímico-galénicas, médico-prácticas, la qual ve a ser el tercer volum

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage  i…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…

Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia —…